hotelcatalunya

DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA

2007-11-05T11:26:00.000+01:00

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España. Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.
Alfons López Tena es vocal del Consejo General del Poder Judicial.

Nou blog: puntcat

2007-10-14T21:43:00.000+02:00

Punt de reflexió sobiranista per una Catalunya independent, innovadora, oberta i trilingüe.

puntcat

Que el disfruteu, des de la raó i la convicció.

La Imagen / El humorista Federico Jiménez Losantos, fotografiado junto con el radiofonista Luis del Olmo en Ponferrada

2007-04-23T21:48:00.000+02:00

Sucedió durante la entrega de los Micrófonos de Oro en Ponferrada. El monologuista recibió uno de los premios, de forma que compartió escenario con uno de sus enemigos más azotados en sus maitines de la Cope. Ironías visuales de un tremendo encanto.

La frase / Extret del llibre "Entre una Espanya i l'altra"

2007-04-23T00:50:00.000+02:00

"Quan arribi el moment, en les properes eleccions generals, defensaré la necessitat de vincular-nos al Govern Espanyol, a partir d'un pacte programàtic de govern"
Veurem a Duran un dia fent política al costat de Gallardón, Pimentel (recordeu?) o Piqué en clau espanyola?

Opinió de "Ciutadans" sobre el llibre

Xavier Trias fa un discurs socialdemòcrata a ESADE però no es posiciona sobre el model de ciutat

2007-04-23T00:33:00.000+02:00

El passat divendres, en el marc del cicle de conferències d'ESADE amb els candidats a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias va fer un discurs de caràcter marcadament social, fins al punt d'afirmar que "el sector social ha de ser un generador d'activitat econòmica per la ciutat". Tot i la benvinguda preponderància del capital social, aspecte que el govern conservador de Joan Clos va oblidar durant anys, el candidat convergent no es va posicionar per un model de ciutat determinat. En dues ocasions, membres del públic, la majoria professors, alumnes o empleats d'ESADE, van interpel.lar Trias sobre quin és el model de ciutat desitjat. En la primera ocasió, se li va demanar que escollís un "benchmark" global de ciutat a la qual ens podríem comparar. En la segona ocasió, se li va demanar que es posicionés clarament sobre què escolliria en una hipotètica decisió binomial entre "ser un hub aeroportuari" o "ser un hub del talent". En cap de les dues preguntes es va posicionar, deixant la idea de què "volem ser els millors en tot" i això ja sabem que correspon més a la utopia que a la realitat. A Barcelona i a Catalunya volem polítics valents, que prenen decisions, i no pas l'estil caduc de la diplomàcia mal entesa, aquella que amaga al públic la intenció de les seves accions per no haver de recórrer mai a la rectificació.

El catedràtic Francesc de Carreras, fundador de Ciutadans, creu que Montilla "fa el ridícul" per afirmar que "defensarà l'Estatut"

2007-04-14T21:28:00.000+02:00

Sembla que passen els dies, els mesos, i l'escenari polític no es regenera; per una banda, els polítics de sempre, cometent els errors de sempre (X.Vendrell), per una altra banda, els intel.lectuals de sempre (els dels 60), com F. de Carreras, perpetrant els seus actes de superioritat als que ens tenen acostumats. Quan un president de Catalunya afirma que defensarà l'Estatut i que promourà la unitat, fet que té poques més lectures que un ferm acte de lideratge de país, resulta que està fent el "ridícul". Així ho afirmava avui en la seva habitual columna a La Vanguardia en paper (secció de Política / Espanya). Els fundadors de Ciutadans semblen anclats en la seva nostàlgia de poder arrebassat, de veure com el tren de la política s'esfuma per alguns que van lluitar contra el franquisme. Una música ja repetida, la de la queixa i el victimisme, ara des d'una nova òptica.

El politòleg Alain Touraine qualifica a l'esquerra francesa de "trotskista" i a l'Estat Francès de "jacobí", "decadent" i que "aixafa la societat"

2007-04-09T16:19:00.000+02:00

En una entrevista publicada ahir diumenge a La Vanguardia, el politòleg francès posava l'accent en els mals de la França actual i particularment en els de l'esquerra, que és l'àmbit al que de fet s'hi sent més proper ideològicament. Touraine creu que França "encara creu en la Revolució, Napoleó, De Gaulle i la resistència americana, i creu que tota Europa encara viu pendent de París". Encara és més dur en qualificar al propi Estat de "jacobí" que "deplora la societat civil, de la qual desconfia i que intenta aixafar". Es tracta d'un Estat que només concep l'economia com un "instrument per a la seva grandesa: una legió de funcionaris i professors creuen encarnar aquesta decadent raó d'estat". Això el fa concloure que "França és un Estat sense Nació". Pel que fa a l'esquerra del seu país i el projecte de Ségolène Royal, Touraine creu que el programa de la candidata és "napoleònic i gaullista i que desconfia de l'economia de mercat", cosa que és normal perquè "l'esquerra francesa és estatalista i trotskista". Les idees de Touraine arriben en un bon moment en què la revisió de les idees que es van imposar els anys seixanta es troba en plena vigència a Europa i a Catalunya en particular. Probablement, Catalunya no es trobi tant lluny del que afirma Touraine, tot canviant París per Barcelona. Segurament, el més distant de Catalunya de tot el que afirma el politòleg francès és que Catalunya no és pas "un Estat sense Nació". De fet, Catalunya no és ni una cosa ni l'altra. Ara, posats a escollir, hotelcatalunya es queda amb la primera (l'Estat), que és el que otorga els instruments de govern.

Per saber més sobre Alain Touraine
Llibres escrits per Alain Touraine (brought by Amazon.com)

El alcalde de Nueva York Michael Bloomberg da una lección de creatividad y eficiencia a la clase política europea y catalana

2007-04-06T21:46:00.000+02:00

Michael Bloomberg decidió crear al inicio de su mandato una comisión de gobierno denominada "Poverty commission". Supuestamente, una comisión dedicada a trabajar y encontrar soluciones. En este caso, con un objetivo: sacar de los niveles de pobreza a miles de familias de Nueva York en algunas áreas del Bronx, Harlem o Brooklyn, mediante incentivos positivos y no a través de un simple talonario o activando la máquina del dinero. En una primera fase, Bloomberg ha conseguido ya lanzar un programa que refleja estos objetivos: "Opportunity NYC", basado en incentivos económicos para aquellas familias por debajo del umbral de la pobreza que cumplan objetivos individuales en tres ámbitos: educación, sanidad y trabajo. Por ejemplo, se premiará a las familias cuyos niños obtengan buenos resultados en el colegio, o en un nivel más básico, se premiará la simple asistencia a clase. Para todo ello, Michael Bloomberg ha liderado un programa de fundraising con el que ha captado ya USD 42 millones de fondos privados de los cincuenta previstos para canalizar el programa con éxito. Realmente, un ejemplo de como la política catalana necesita dosis de reinvención y creatividad para romper esquemas clientelares y sesentayochistas. Una Cataluña soberana tambien debe caracterizarse por ser un ejemplo mundial en gestión pública, como lo han sido los países escandinavos durante años.

Catalunya afronta la primera Setmana Santa de la història en què es parla del sobiranisme no nacionalista

2007-04-05T17:16:00.000+02:00

Ho mencionava fa uns dies al programa Àgora l'economista i columnista de El Mundo Xavier Marcé: "Ara està de moda això de ser independentista però no nacionalista". Bé, no és que estigui de moda, senzillament la selecció natural de la política ens hi porta. És a dir, la solució abans que el problema. En els últims anys he pensat que les úniques opcions polítiques que valen la pena, que aporten un grau d'innovació ideològica i que permeten actualitzar el sentit de l'espai públic són dues: per una banda, el sobiranisme no nacionalista que defensa hotelcatalunya des del primer post d'aquest blog; per una altra, l'espanyolisme a la suïssa o a la canadenca, que implica la integració de la cultura catalana dins Espanya fins les últimes conseqüències. Els partits polítics tradicionals estan entrant en crisi, el seu model estructural i ideològic ha "embarrancat" i només l'eclosió de noves idees donarà aire a la gestió de la res publica. Sort de la xarxa i la intel.ligència distribuïda per alimentar el forat negre que ha generat la política postfranquista.

According to Richard Florida, the celebrated professor and bestseller author, airports are the key factor that reflect what a country or a city are

2007-04-04T12:36:00.000+02:00

Richard Florida, the professor who has transformed the way we understand the urban phenomena and author of "The Rise of the Creative Class", suggests through his blog an interesting new Index. He has supported the idea of a journalist to introduce an "airport index" to improve the global index of human quality of cities and countries that most consulting firms deliver each year. His thought is based on the common thinking that the first impression we get in a city (airport) reflects what we are expected to find later on. He points out that Dubai and Shanghai airports are good examples of the positioning of their respective cities. Richard Florida's post adds some more salt & pepper to Barcelona's airport discussion.

Xavier Roig compara la "costellada" de l'IESE amb un un enterrament sicilià

2007-03-29T19:46:00.000+02:00

"Em recorda els enterraments sicilians (l'acte de l'IESE), on, amb una barra incommensurable, hi assisteix aquell que ha ordenat l'assassinat de l'individu que estan enterrant. Aquest individu, a més a més, és el que més crida, indignat. Es dirigeix a la vídua tot dient-li: "Quina vergonya! Li prometo, senyora, que si enganxo a qui a fet això no dura ni dos segons!". Ho dic perquè, a les primeres files, estaven presents aquells que, per acció, o per omissió, han afavorit l'engreixament de l'aeroport de Barajas en detriment del Prat." . Xavier Roig a e-notícies

Més visions sobre la Costellada:
L'opinió del director de La Vanguardia
Refrescar l'opinió d'hotelcatalunya
Revisar l'opinió del PhD Ramon Sangüesa

Quatre dels dotze anuncis emesos en la pausa de "No em ratllis" de dimecres nit (TV3) van ser de caire institucional

2007-03-29T19:35:00.000+02:00

Ahir a la nit, en la pausa del programa "No em ratllis" de TV3, presentat per Júlia Otero, va produïr-se una borratxera d'anuncis de caire institucional, concretament, dos de l'Ajuntament de Barcelona, un de la Diputació i un de la Generalitat, totes tres institucions governades pel PSC o pel tripartit d'esquerres. Aquesta petita mostra, que cada dia es reprodueix en la televisió pública, no fa més que aprofundir en el greu distanciament que existeix entre la realitat que les institucions públiques ens volen mostrar i la realitat del propi carrer. Desde hotelcatalunya defensem l'eficiència en la gestió i la comunicació de resultats abans de l'autocomplaença.

Ricard Tàsies, secretari de Ciutadans, afirma en el debat "Àgora" que "perquè volem ser un hub si al món només n'hi ha dos, NY i Frankfurt"

2007-03-27T10:51:00.000+02:00

En els últims mesos he tingut una sensació molt freqüent basada en què els representants de Ciutadans de Catalunya no es preparen els debats. Segurament, el seu regust de superioritat intel.lectual els fa confiar massa en unes possibilitats divines. Però la història ens demostra que al final no són els més hàbils intel.lectualment sinó els més preparats aquells que solen estar més a prop de les coses ben fetes. En definitiva, això és el que li va passar ahir a Ricard Tàsies a l'Àgora de C33, quan es va "enganxar" en una discussió amb Ricard Fernández Deu (PP) sobre la gestió de l'aeroport. Quan Ricard FD reclamava una gestió descentralitzada amb majoria del territori (Generalitat, entitats locals i empreses privades), Ricard Tàsies es mantenia ferm en la idea de xarxa "a l'espanyola", és a dir, aplicar el concepte de xarxa quan "no toca". La cirereta al pastís la posar quan va afirmar que Barcelona no podia aspirar a ser hub de cap tipus "perquè al món només n'hi ha dos, New York i Frankfurt". Serà perquè el senyor Tàsies no es prepara els debats que es va oblidar de Hartsfield-Atlanta, el major aeroport del món per tràfic, o de Dallas-Fort Worth, o de O'Hare-Chicago, o de LAX (Los Angeles), o de Heathrow, o de Shipool, de Charles de Gaulle, o de Tokyo Narita, o de Hong Kong, tots ells aeroports hub més importants que qualsevol dels tres que hi ha a la ciutat de New York, inclús es va oblidar de mencionar que Munich-Johann Strauss i Frankfurt comparteixen la funció de hub des de fa tres anys. Ens allibera en certa manera "a la gent de carrer" saber que els Ciutadans també patinen. I certament interessant veure en un debat que els enfrontaments ideològics es produeixen entre PP i Ciutadans per una banda i CiU i Esquerra per una altra banda. Possiblement sigui l'ansietat per apropiar-se d'un territori ideològic.

La "costellada popular" del IESE se convierte en un acto asambleario de la burguesía sesentayochista

2007-03-22T23:21:00.000+01:00

Hoy por la mañana toda Cataluña ha podido asistir, presencialmente o no, al "aplec popular" celebrado en el majestuoso campus del IESE. Se trata de curiosos "estirones" que la ampulosa y enquilosada sociedad civil catalana realiza muy de vez en cuando, esa "gauche" del caviar que dio el salto del proteccionismo a la arquitectura. La "costellada" del IESE es más una necesidad to "show off" que un verdadero anhelo de progreso. Es el íntimo deseo de la burguesía desilustrada por mimetizar el fiestorro aristocrático madrileño, de "Madrit", esa ciudad ahora tambien cosmopolita por la cual no les molesta hacer escala aunque lo disimulen. En fin, como afirma Xavier Roig en uno de sus brillantes artículos, "ara ja no s'hi val protestar, amb ridículs manifestos com si estiguéssim a principis de s.XX , quan els Borbons visitaven la Ciudad Condal". Tal y como apunta Xavier, hotelcatalunya defiende una gestión en red del sistema aeroportuario catalán, un auténtico "aeropuerto internacional de Cataluña", con tres aeródromos conectados entre sí por alta velocidad, actuando Girona y Reus como centros regionales (vuelos europeos) y El Prat de nodo supraregional de media distancia (Europa/África/Oriente Medio, es decir, la famosa región "EMEA").

Ramon Sangüesa, un de tants anònims que "fan país" de veritat, es llença a la blogosfera per vessar-hi el seu coneixement i provocar als immobilistes

2007-03-19T23:49:00.000+01:00

Si hi ha una crítica de vegades extesa en la blogosfera és l'endogàmia que en ocasions es crea entre els "blogeros". Una endogàmia mimètica d'aquella de la gauche divine de què parlava fa uns dies. Avui m'apunto a aquesta crítica autocomplint-la, siguent el primer en exercir l'endogàmia. Tot sigui per apuntar positivament el retorn a la blogosfera de Ramon Sangüesa, reputat doctor en informàtica -intel.ligència artificial- (UPC), que des d'avui ens deleita amb el seu "Conectando que es gerundio". En Ramon forma part d'una llista de noms sovint anònims que es dediquen a "fer país" amb l'acció i no pas amb la coacció. Com en Joaquim Boixareu, segurament menys anònim però poc mediàtic, conseller delegat d'Irestal, ex ESADE i president de FemCat. Com a hotelcatalunya, tots compartim l'objectiu de fer de Catalunya un país excel.lent, arraconant per la via de l'acció la mediocritat autocomplaent tant extesa.

"El Pais" crea un debate sobre "los intelectuales de izquierdas que se hacen de derechas" en el que ambos articulistas piensan lo mismo

2007-03-18T17:46:00.000+01:00

En la página 19 de El Pais en papel he vivido este domingo una situación delirante. En un interesante debate sobre el viraje hacia la derecha de algunos intelectuales de izquierdas, El Pais presenta a dos articulistas que piensan lo mismo y cuyas posturas serían perfectamente intercambiables, como dos cromos idénticos. Se trata de las opiniones de Ignacio Sotelo, catedrático de Sociología, y Francisco Fernández Buey, catedrático de Filosofía. Lejos de la autocrítica, ambas opiniones realizan un recorrido nostálgico y con ciertas dosis de superioridad. Seguro que los ex comunistas Losantos y César Vidal se frotarán las manos. La pregunta del debate queda sin responder y lo más preocupante es que subyace un aire de pensamiento único en las farragosas líneas de ambos catedráticos.

Els ciutadans mostren amb ironia el seu desencís amb part de la classe política

2007-03-17T14:06:00.000+01:00

Gràcies Ramon (Sangüesa) per la fotografia d'una botiga de queviures de Sarrià. És la millor manera de desdramatitzar el ja iconogràfic distanciament entre la classe política i la ciutadania, que alguns partits neonats han convertit en la capçalera del seu discurs. Cal preguntar-se a qui va adreçat el missatge. Si és per Zapatero, possiblement sigui per posar la pota en un dels epígrafs de la llei d'Igualtat de Gènere, en obligar a les empreses a reunir un mínim d'un 40% de dones en els seus consells, mesura profundament intervencionista. Si el missatge és per a Rajoy, possiblement sigui per deixar-se embaucar per les elits neocon del seu partit en seguir una guerra santa portada als carrers de les ciutats espanyoles i catalanes, en què les àguiles són tant nombroses com els escuts constitucionals. Si el missatge és global per la societat catalana, possiblement sigui per advertir a alguns dels seus líders d'opinió a ser menys intrusius amb el govern de les institucions privades que lideren el país, i per tenir més confiança amb la capacitat emprenedora d'una societat a qui li pesa excessivament una càrrega de responsabilitat moral sobre la història i la identitat.

CAFÈ DEL DIUMENGE / La rància nostàlgia de l'esquerra elitista i les noves rebel.lions cíviques

2007-03-11T17:39:00.000+01:00

Llegeixo avui diumenge a El Pais una interessant entrevista a Carmen Balcells. Una gran dona nascuda a La Segarra i que es va convertir en una de les icones de la Barcelona cosmopolita dels anys 60 i 70. Un cosmopolitisme relatiu, sempre sota l'òptica de la societat semiautàrquica en què estava immersa Espanya. Un cosmopolitisme que va tenir la literatura com una de les causes principals, i on naturalment Carmen Balcells hi va jugar un paper fonamental com la més important agent literària, entre d'altres de García-Márquez, de Vargas Llosa o de Manolo Vázquez Montalbán. El periodista Juan Cruz entrevista Carmen Balcells al seu pis del carrer Casanovas. Una entrevista que respira burgesia, elitisme (la pròpia Carmen declara la importància que han tingut per ella les relacions amb gent culta), i al final, inclús tribalisme, nostàlgia. Aquella nostàlgia tant pròpia de la colla de la gauche divine de passar-se llargues estones parlant d'aquest i d'aquell altre, amb la divina capacitat d'enquadrar a cadascú al seu lloc i mostrar una certa superioritat sobre el propi lector, amb aquell aire tant provincià com dient "nosaltres formàvem part d'aquest cercle i tú no". Per això aquesta secció és el Cafè del Diumenge, per reflexionar: amb l'admiració que naturalment professo per qui va contribuït a fer de Barcelona una capital literària, no puc però evitar aquest sentiment ranci en el recorregut de l'entrevista. Tot serà perquè ara és la dreta qui organitza les rebelions cíviques.

El debate sobre la presencia de Carlos Losada en Clickair reactiva el virus del provincianismo

2007-03-09T16:13:00.000+01:00

El diario electrónico e-noticies publica hoy un artículo de opinión de su director en el que critica a Carlos Losada y a ESADE por la vinculación del primero con Clickair (Losada es director general de ESADE y Presidente de Clickair). Sin duda alguna, se trata de focos de provincianismo que perjudican las aspiraciones soberanistas que defiende hotelcatalunya. En primer lugar, ESADE es una institución privada cuyo director general puede o no puede apoyar a otras empresas, o bien aconsejarlas o bien presidirlas. Hacerlo o no hacerlo es algo que concierne a ESADE y al Patronato que gobierna la institución. La injerencia en la gobernabilidad de ESADE desafina con la libertad y la democracia corporativa e institucional. En segundo lugar, poner en cuestión el prestigio de ESADE es un ejercicio de desinformación agudo. ESADE es uno de los cuatro o cinco puntales de la marca Catalunya a escala global, probablemente junto a IESE, al Barça y dos o tres instituciones más. ¿No será que tal y como comentaba Jordi Pujol hace unos días en Catalunya le tenemos miedo a la excelencia? Finalmente, la crítica desaforada a Clickair tambien realimenta el virus del provincianismo. Iberia toma decisiones empresariales. Clickair es una compañía participada por Iberia pero tambien por empresarios catalanes de corte soberanista, como Artur Carulla a través de la sociedad Quercus Equity. Mezclarlo todo y pasarlo por la coctelera del reduccionismo es como mínimo decepcionante.

Xavier Bosch centra la seva editorial radiofònica del dia en criticar durament Rubalcaba per no prioritzar el "CAT" a les matrícules

2007-03-06T08:20:00.000+01:00

Com cada matí, escolto cinc minuts de ràdio "informativa" o desinformativa. Tant se val si és RAC1, Catalunya Radio, la SER o la Cope. He pres el costum de què no siguin més de cinc minuts per tal de no desinformar-me massa. El temps just per escoltar desviacions dogmàtiques com la d'en Xavier Bosch fa uns minuts a RAC1. Ha obert el seu programa reprenent la famosa polèmica de les matrícules. Resulta que el govern de Catalunya va prometre que aquesta seria una prioritat del Ministeri de l'Interior espanyol. I resulta que han incomplert la promesa. A hotelcatalunya em costa imaginar que aquesta sigui una prioritat pel país. Posaríem el mateix èmfasi sobre els distintius si en comptes de la "E" espanyola portéssim una "E" europea? Sisplau, podríem començar, encara que només fós dissimuladament, a pensar en com solucionar problemàtiques greus com l'empreneduria a Catalunya? com les infrastructures de radi mitjà -rodalies, autovies-? com l'ús de l'ànglès en el sistema universitari? Realment algú creu que serem més sobirans amb un "CAT" al costat d'una "E"?

Jordi Pujol afirma a ESADE que "a Catalunya impera una dictadura intel.lectual que preten que tots siguem mitjanets"

2007-03-01T22:31:00.000+01:00

Jordi Pujol, catedràtic de la Càtedra de Lideratges d'ESADE, ha pronunciat la lliçó inaugural del programa "Pensar el Lideratge", organitzat per l'escola de negocis catalana. Durant més d'una hora ha reflexionat sobre els lideratges en clau de país, posant l'èmfasi en el fet que "un líder mai ha de tenir por de ser bo". En aquest sentit, Pujol creu que a Catalunya "hi ha una ideologia dominant anti-excel.lència", que es reflecteix en el fet que "cap universitat es troba en posicions capdavanteres a cap ranking internacional (amb excepció és clar de les escoles de negocis)". Aquí és quant l'ex-president ha afirmat que al final el sistema preten que tots siguem "mitjanets", "més o menys bons", però sense que ningú "pugui excel.lir". Crec que és un diagnòstic excel.lent de la cultura de la mediocritat barcelonina, catalana i espanyola.

El regidor Portabella segueix obsessionat amb els "creuers" en el debat sobre la dimensió de l'aeroport internacional d'El Prat

2007-02-27T23:13:00.000+01:00

El regidor de Turisme de l'Ajuntament de Barcelona escombra cap a casa. En el debat sobre l'abast dels vols internacionals i els usos de la nova terminal sud, la seva gran preocupació és la potencial pèrdua de "500,000 pernoctacions que afectaran de manera decisiva en el tràfic de creuers al port de Barcelona". Hotelcatalunya respecta plenament el rol del turisme en el desenvolupament de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. És més, el turisme hauria de ser un dels sis o set grans sectors estratègics del país (compte, no l'únic). I per tant això s'hauria de reflectir amb centres de decisió, noves empreses i tecnologies aplicades al sector radicades a Catalunya. D'aquí a fer dels creuers una obsessió permanent en va un bon tros. Encara sort que no hi ha vinculat el Zoo, l'altre gran mal de cap del regidor Portabella.

CAFÉ DEL DOMINGO / El avance de los valores liberales y neocon en Cataluña

2007-02-25T17:46:00.000+01:00

El post "Café del Domingo" es una reflexión de intención semanal sobre temas de actualidad. Lo publicaré indistantemente en cualquiera de los tres idiomas habituales del blog y por lo tanto el título de la sección se adaptará al idioma correspondiente. En los últimos meses observamos como Cataluña es foco del crecimiento de los valores liberales, que en ocasiones se confunden con los valores neocon. Algo de esto nos cuenta hoy La Vanguardia. De todas formas, si hay algo que me llama la atención es la sencillez de estos valores, la seguridad que transmiten, y por encima de todo, el espíritu de rebeldía. Cuando en los 60 dominaba en España el liderazgo rígido común de cualquier dictadura, el progresismo real e incluso las tibias notas progres de la gauche divine eran interpretadas como una bocanada de verdadera libertad. Y la juventud y los intelectuales de la época se agarraron a ese espíritu por su valor de rebeldía contra los valores dominantes, el inmovilismo de una dictadura. Hoy, cuando parece que la sociedad ha sido teñida de esos valores que en su día tuvieron que ser conquistados, los valores progresistas, parece que le hemos dado la vuelta a la tortilla, porque son precisamente las clases conservadoras jóvenes las que se presentan con ese espíritu de rebeldía: es la derecha la que salta a la calle para protestar, es la derecha la que opta por una actitud de semiclandestinidad en las ondas, es la derecha la que pide abandonar lo políticamente correcto para atajar problemáticas como la inmigración, y es la derecha la que pide un esclarecimiento de los oscuros atentados del 11-M, apelando a la mano negra de los progres. Sólo hace falta pasearse por las páginas de Libertad Digital para detectar ese espíritu resistencialista que se ha instalado entre los neocon, algunos de los cuales, por cierto, provienen de esa izquierda que luchó por las libertades en los 60. Es por esta razón posiblemente que el excelente conseller Joan Manuel Tresseras (probablemente el mejor conseller de Cultura de la democracia catalana), afirmaba recientemente que "en Cataluña pesan todavía más que en España los valores sesentayochistas".

Segons el prestigiós genetista de Stanford Luigi Cavalli-Sforza, els bascos tenen una freqüència de Rh negatiu més elevat que la resta del món

2007-02-24T17:03:00.000+01:00

Ho afirma en una brillant entrevista a El Mundo en paper aquest dissabte. Segons Cavalli-Sforza, el percentatge de persones amb Rh negatiu al País Basc està al voltant del 35%, però si s'analitzen els gens (que són dobles per cada persona) aquest percentatge s'eleva fins al 50%. Aquesta dada contrasta amb el 10-15% dels anglesos i els madrilenys o el 4% dels sards. Més enllà de l'Rh negatiu, Cavalli-Sforza afirma que "en societats culturalment diferenciades, normalment aquesta diferència va acompanyada d'una diferenciació lingüística, que a la vegada reforça les diferències genètiques: per la senzilla raó que solen contraure matrimoni persones que parlen la mateixa llengua". Naturalment, aquest fenomen de correlacions seria probablement poc representatiu del que succeeix a Catalunya.

Per saber més: pàgina web del professor Cavalli-Sforza a Stanford

El notari Juan-José López Burniol preveu un gravíssim conflicte institucional i obre les portes a la independència en el curt termini

2007-02-20T23:03:00.000+01:00

En un dels seus habituals articles d'opinió a El Periodico, el prestigiós notari fa una reflexió que hotelcatalunya comparteix plenament. Molt probablement no veurem un desplegament fàcil de l'Estatut. I davant d'aquesta situació, Catalunya haurà de prendre la decisió d'engegar la via sobiranista o bé la de la major implicació i vertebració amb Espanya. D'aquest dilemma en treiem dues notes igualment de positives: la primera és que cada dia és més a prop la difuminació del nacionalisme que esgota i contamina; la segona, que cada dia un sector més ampli de la societat civil veu el sobiranisme com una de les opcions més vàlides per al seu benestar.

Alberto Ruiz-Gallardón fa un discurs d'estadista al Cercle Financer de La Caixa, on defensa una aliança estratègica entre Madrid i Barcelona

2007-02-19T23:25:00.001+01:00

En un discurs d'estadista, per la seva capacitat de veure més enllà de la tàctica política, Gallardón ha fet avui una proposta més pròpia del Maragall alcalde. No és menyspreable. Aproximar posicions entre Madrid i Barcelona no juga en contra de la sobirania de Catalunya, de la mateixa manera que poden aproximar posicions Estocolm i Helsinki sense voler dir que Suècia i Finlàndia s'uneixen. De fet, probablement sigui Barcelona la ciutat que més podria guanyar d'una aliança d'aquest tipus, tant en l'àmbit industrial i financer com en el logístic i també en el cultural. Si Madrid i Barcelona sumen esforços en diversos àmbits de col.laboració, feu-ne la prova, veureu que en la majoria d'indicadors estaríem parlant d'una de les tres entitats "panurbanes" de referència a Europa.

Oda al Tío Pepe

2007-02-18T16:51:00.000+01:00

Leo hace escasas horas en una revista de análisis de vinos: "Que este vino, que es uno de los mejores del mundo (el Tío Pepe de Bodegas González Byass), cueste la botella seis euros, parece un sarcasmo o un insulto". Y al cabo de unos minutos, en las borrascosas páginas de El Mundo, leo otra crítica, un análisis de Marçal Sintes, a otro gran Pepe, el que lleva las riendas de la Generalitat, la antítesis del político-actor: "Montilla encaja, con todos los respetos, en la caracterización del perfecto aparatchik: conocimiento de las propias limitaciones; inoxidable voluntad de poder; gran capacidad de trabajo; infalible autocontrol emocional; observación científica del adversario; y obsesión por mantenerse maquiavélicamente protegido o a salvo". Posiblemente, como algunos de los grandes vinos: alejados del histrionismo, discretos, equilibrados. Tambien posiblemente, lo que un país como Cataluña necesita hoy y en los próximos años, hasta el próximo "amontillado", que será soberanista.

Segons l'historiador de l'economia catalana Francesc Cabana, la burgesia catalana està amagada

2007-02-16T15:42:00.000+01:00

"Los grandes apellidos del mundo empresarial callan, tienen miedo. Estamos en un país en el que más vale que los empresarios no se enreden en política. La época de nombres como Carlos Ferrer-Salat o Pere Duran Farell ha pasado. Ahora, los empresarios como José Manuel Lara prefieren callar. La burguesía catalana está poco situada, se mantiene en un segundo orden".

Richard Branson initiative against global warming brings some fresh air to the old-fashioned Kyoto-style restrictions

2007-02-13T14:18:00.000+01:00

Richard Branson, again, on the edge of innovation. This time, joining Al Gore in the fight against global warming. RB has announced a USD 25 million contest to solicit ways to remove carbon dioxide from the atmosphere. With this initiative, Branson will be mirrored to Renaissance philanthropists and in some way could make the governments feel ridiculous about their one-way measures againts global warming. The Catalan "burgesia" should keep an eye on this initiative.

To learn more on the Virgin Earth Challenge

Joan Clos, l'alcalde que més ha fet per l'autocomplaença de BCN, ara diu que la ciutat és "el reino de la comodidad" y "tiene miedo al riesgo"

2007-02-11T16:38:00.000+01:00

Són les paradoxes de la política, Joan Clos, l'alcalde que passarà a la història per haver contribuït decisivament a que Barcelona perdés vitalitat econòmica i social (xapusses forumculianes a part), ara resulta que des dels escassos 600 quilòmetres de distància (Madrid), se'n adona del solar que ens ha deixat i llença una reflexió contundent: "Hace tiempo que he llegado a la conclusión de que Barcelona no participa como debiera de las incomodidades del siglo XXI. Y ello acabará perjudicándole. Lo que la burguesía y la menestralía supieron hacer en el tránsito del siglo XIX al XX - arriesgar, jugársela, verse las caras con una realidad social difícil e incluso violenta, construir nuevas dimensiones...- me temo que no se está haciendo en el tránsito del siglo XX al XXI. No existe la misma ambición. Me sabe mal decirlo, pero ésta es mi conclusión: tras haber conquistado una gran calidad de vida, Barcelona vive atenazada. Tiene miedo al riesgo y a la intemperie." Tenim sort però que Barcelona recupera aquell to que en una ocasió Francisco Umbral va parodiar dient que "Yo para Madrid me conformaría con tener de alcalde al que perdiera las elecciones en Barcelona". Properament, dos grans candidats (Hereu i Trias) tornaran a fer bona la brillant reflexió d'Umbral, per allunyar-nos cada dia més del malson del doctor Clos.

El historiador Henry Kamen afirma que las identidades nacionales no son una realidad fija por el impacto de los cambios sociales

2007-02-10T13:19:00.000+01:00

Decía Baltasar Gracián en 1640 acerca del imperio español: "en la monarquía de España, donde las provincias son muchas, las naciones diferentes, las lenguas varias, las inclinaciones opuestas, los climas encontrados, es menester gran capacidad para conservar, así mucha para unir". Es decir, la dificultad de mantener una identidad firme. La mutación de la identidad afecta hoy a la mayoría de las democracias occidentales, con especial incidencia en la Gran Bretaña, por los efectos del multiculturalismo, pero tambien de forma incipiente en España y Cataluña, en su doble vertiente de conflicto externo (inmigración) e interno (dualidad España-Cataluña). En este sentido, hotelcatalunya defiende la libertad de redefinir las identidades, sobreponderando el presente y desmitificando el pasado, alejándose del esencialismo y abrazando el realismo.

Mentre alguns polítics segueixen embarrancats amb l'Estatut, el fons Nauta Capital inverteix a Califòrnia

2007-02-07T23:45:00.000+01:00

És el contrast entre la Catalunya curta de mires, periclitada en un passat que potser mai fóu com alguns imaginen, i l'altra Catalunya, la més dinàmica i innovadora. Exemples d'aquesta Catalunya són Nauta Capital, el fons de capital risc controlat pels que varen ser fundadors de Cluster, o l'empresa biotech Palau Pharma, controlada per la família Uriach. Avui es feia pública la cartera d'inversions del fons Nauta (Xavier Rubió, Ferran Soriano, Marc Ingla, etc ...). De les vuit empreses participades pel fons, quatre tenen seu a EEUU, dues a Gran Bretanya i Irlanda i dues més a Barcelona (entre elles la consultora d'innovació Node). La majoria de les empreses treballen en el camp del software per dispositius mòbils. En el cas de Palau Pharma, avui es coneixia l'acord amb l'alemanya Affectis per llicenciar el desenvolupament d'una molècula. Tot un repte per la Catalunya anclada al Fossar de les Moreres. La sobirania només és possible si els nous empresaris miren endavant, amb voluntat de lideratge global.

Cinco de las seis mayores gestoras de infraestructuras del mundo ya son españolas o catalanas

2007-01-29T23:27:00.000+01:00

En una información publicada este domingo por El Pais y Public Works Financing se hacía referencia a este ranking de empresas de infraestructuras, en función del número de obras en explotación en todo el mundo. En un ranking liderado por Macquaire Bank (Australia), le siguen las españolas ACS-Dragados, Ferrovial, Sacyr y FCC y la catalana Abertis. Justo unas semanas despues de que se anunciara que España superará a Alemania en renta en unos cinco años. Un pais que basa sus fundamentos de crecimiento en la construcción y el turismo (ambos sectores muy correlacionados) no es diferente a aquel que basa sus fundamentos en un recurso natural estratégico (petróleo). Me pregunto qué sucede con los incentivos para innovar y qué rol juega Cataluña.

Segons Ferran Soriano, "la nostra intenció és situar el Barça al capdavant a nivell global, la rivalitat local no ens interessa"

2007-01-27T12:52:00.000+01:00

El vicepresident del Barça va demostrar una vegada més perquè la gestió del FCBarcelona s'està convertint en un dels "benchmarks" més interessants en el desèrtic panorama empresarial català. Va ser dijous durant la presentació de resultats de meïtat d'exercici. En la clàssica pregunta dels periodistes sobre la rivalitat amb el Madrid en quant a generació d'ingressos, Soriano va tornar a situar al Barça en l'àmbit global, que és el que li correspon, evitant fer comparacions amb el model de creixement del Madrid, "perquè la rivalitat local no ens interessa".

"Catalunya Ràdio" i RAC1 segueixen utilitzant amb absoluta normalitat el concepte mitològic de "Països Catalans", una llosa per la sobirania

2007-01-26T22:29:00.000+01:00

En els últims anys, si hi ha una cosa que m'ha fascinat dels usos linguïstics als mitjans de comunicació catalans, ha estat la insistència per utilitzar un concepte qüasi-mitològic, més propi de la Renaixença: els "Països Catalans". Avui, l'he escoltat com a mínim dues vegades, pel matí a RAC1 i a CatRadio per la nit. A hotelcatalunya defensem la independència de Catalunya al mateix temps que la llibertat de la resta dels anomenats "països catalans". El què en el segle XIX va ser utilitzat com a concepte mitològic i més tard per Joan Fuster com a unió lingüística, continua tenint avui una connotació política que només pot generar la reprovació de la resta de "països". Ningú gosaria mencionar els "Deutsche Ländern" per referir-se a Alemanya, Àustria i Suïssa. En canvi, sí que és correcte parlar dels "Deutsch-sprachigen Ländern", és a dir, els països de parla alemanya (incloent el bavarès, l'austríac, el suís i l'schwabisch entre d'altres). Malament aniríem si els idiomes marquessin fronteres i dictessin l'estatus polític. Catalunya ha d'exercir un fort lideratge en el mediterrani occidental siguent capaç de desprendre's de la mitologia renaxentista.

per saber més dels "països catalans"

Una editorial del diario e-noticies critica a Carod por declarar que el nacionalismo esencialista no tiene futuro

2007-01-22T23:49:00.000+01:00

En la editorial del diario electrónico, "Esquerra, final de trajecte", no dan muestras de entender la vía soberanista natural, que es la que no se apoya en el nacionalismo esencialista que Carod hace bien en criticar, y si cabe, abandonar. En la misma conferencia, pronunciada en el marco del Foro Nueva Economía de Madrid (Forum Europa), Carod Rovira presentó un discurso moderno, con pinceladas liberales, defendiendo el dinamismo de las sociedades y su capacidad de cambio, para "buscar nuevos referentes". Un mensaje que muy probablemente debe sonar a ciencia ficción en algunos de los sectores más inmovilistas de los nacionalismos catalán y español.

Artur Mas afirma que "el Govern de Catalunya està sotmès als interessos electorals del PSOE" un dia després de l'històric acord sobre l'Arxiu

2007-01-22T08:16:00.000+01:00

Artur Mas va demostrar una vegada més ahir diumenge el desconcert estratègic que viu la federació CiU. Un dia després que José Montilla aconseguís una fotografia històrica que ni Pujol ni Maragall mai van aconseguir (amb els presidents Camps, Iglesias i Matas constituïnt el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó), Artur Mas feia aquestes declaracions. La contradicció és manifesta i posa en evidència al líder de CiU. L'electorat de Catalunya està cansat de la política de la crispació, que tants problemes estètics i morals ha portat a Espanya i que des de fa uns anys CiU intenta importar a Catalunya, ara més que mai, de la mà del PP.

According to Jonas Riddestrale, the funky business guru, FC Barcelona is one of the top global examples of a funky organization

2007-01-18T20:33:00.000+01:00

"FC Barcelona is interesting because it sort of illustrates the point that you need individualism and collectivism. You cannot rely only on great individualists like Ronaldinho. You need an idea, but the idea is no substitute for the likes of Ronaldinho". JR also took the Catholic Church as an example: "Our Church, the Christianity, sells a product that very few people have ever seen ... If an organization stands the test time you can probably learn something from it".

Convergència i Unió fa el ridícul al Parlament a través del seu portaveu, en insistir una vegada més que la vicepresidència de Carod és fraudulenta

2007-01-17T22:58:00.000+01:00

Felip Puig, en la primera sessió en què Carod Rovira ha presentat els plans de la Vicepresidència del Govern, ha posat de manifest una vegada més el desconcert que viu la federació. Puig no ha parat d'insistir una vegada més en què el càrrec de Vicepresident és il.legal, i que per tant, això inhabilitat la feina del número dos del Govern. Quan els altres partits de l'oposició, Ciutadans i PP, criticaven legítimament les polítiques presentades per Carod, CiU continuava en el seu núvol de ressentiment. Tot això succeïa el dia que un dels polítics més brillants d'Unió, Daniel Ortiz, membre del comité de govern, presentava la seva dimissió. CiU viu en aquests moments pendent de l'almoïna que puguin deixar Rajoy o Zapatero en les properes eleccions al govern espanyol.

Segons Josep Maria Fradera, catedràtic de la Pompeu i visitant a Princeton, "la cultura catalana està podrida pel clientelisme i les subvencions"

2007-01-16T23:45:00.000+01:00

En una entrevista publicada avui al diari econòmic Expansion (suplement Catalunya de l'edició impresa), l'historiador i co-autor del llibre "La Rectificació" posa també èmfasi en el rol que ha jugat TV3 durant el pujolisme, amb una programació "que s'ha caracteritzat pel seu biaix nacionalista sistemàtic". Fradera qüestiona l'estratègia que CiU i PSC han seguit en les últimes dues dècades, en què "s'han repartit el poder, les esferes d'influència", model que segons l'historiador "ha perjudicat la societat catalana". Finalment, Fradera creu que el preàmbul de l'Estatut és "pintoresc" i que reflecteix "el pitjor autisme català en relació al món que ens envolta".

Tom Sharpe: "I don't know anything about Spain. I am living in Catalonia"

2007-01-14T19:52:00.000+01:00

One of the Spanish leading newspapers, El Mundo, publishes on the Sunday's magazine an interview with English satirical author Tom Sharpe. When the journalist asks Mr.Sharpe for his insights on the Spanish political arena, the answer (see above) leaves no room for the political correctness. Some paragraphs ahead, Tom Sharpe says former Spain's Prime Minister José María Aznar was a "stupid idiot". Talking about faith and religion, Sharpe goes "sharper": "I don't think that Christ was God's son, as a father who allows his son to be crucified, he is a pig". Sharpe, author of the Wilt series among other works, is currently living in Llafranc, Costa Brava, Catalonia.

Al cantautor Jaume Sisa no le interesa el arte político porque las ideologías "intentan encuadrar al individuo en una manera exclusiva de pensar"

2007-01-10T21:14:00.000+01:00

En una brillante entrevista concedida al diario El Pais, el cantautor catalán hace un elogio al criterio, al corazón y la sensibilidad, pilares básicos de la producción artística según Jaume Sisa, siguiendo la teoría de Bob Dylan. Contrapone esta idea al arte basado en la ideología, porque ésta "no es más que un estrechamiento por el que pasan criterio, corazón y sensibilidad, y quedan empobrecidos porque un artista se debe a su inspiración, talento y necesidad de crear". Catalunya, con el ánimo de recuperar su vigor cultural, necesita espíritus críticos y de altura intelectual como Jaume Sisa.

Leer la entrevista entera en El Pais.

Jose Maria Esparza afirma que "Espanya encara no és una democràcia" i que derrocar la Monarquia "ha de ser una obligació moral"

2007-01-09T23:45:00.000+01:00

El responsable de l'editorial navarresa Txalaparta retrata en una llarga entrevista a Diario Ibérico el seu pensament independentista, que es mou entre l'irracionalisme abertzale i un cert racionalisme no historicista.

Per llegir l'entrevista
Per saber més sobre l'editorial Txalaparta

Avui, dia 7 de gener, finalitzades ja les festes, TV3 segueix projectant l'anunci "Per Nadal, Barcelona batega"

2007-01-07T17:55:00.000+01:00

Aquest fet és una mostra més de la irracionalitat que domina la gestió de recursos en l'Ajuntament de Barcelona. En una ciutat que practica una asfíxia fiscal i recaudatòria als seus ciutadans, les campanyes d'autopromoció arriben a un punt de sobèrbia en què inclús "es passen de frenada". Avui TV3, després del TN Migdia, emetia l'anunci "Per Nadal, Barcelona batega", en què s'informa als ciutadans que tenim una fantàstica guia a la nostra disposició per accedir a tots els serveis i tota la informació de Nadal.

Aquí trobareu més informació sobre la campanya.

Iniciamos una nueva etapa para una Cataluña independiente y abierta, tras un año en que los Reyes Magos sólo nos han traído carbón

2007-01-06T12:51:00.000+01:00

Creo que tres acontecimientos definen el carbón generalizado que nos han dejado este año los Reyes Magos. En primer lugar, el atentado de ETA. Desde mi punto de vista, el impune atentado de la banda terrorista sólo demuestra que ellos siguen negociando, a su manera. El nuevo escenario tiene el riesgo de fragilizar el liderazgo de Zapatero y que esta debilidad irradie en otros ámbitos de su gestión. En segundo lugar, la percepción de inseguridad ciudadana en Cataluña. ¿Terminaremos viajando a las grandes ciudades latinoamericanas para aprender a proteger nuestros "chalés"?. Finalmente, la abrupta división de clases que se anticipa en Cataluña: por un lado, los que han hecho el pelotazo inmobiliario y se han comprado un "Cayenne". Por otro lado, los otros. Qué pena que no sea la meritocracia la que se dedique a ordenar un poquito el escalafón social. Un triple carbonazo de los Reyes Magos.

The comparison of Barcelona to other European capitals is the proof that our growth model is driving us into a social trap

2006-12-31T19:11:00.000+01:00

I apologize in advance for the lack of scientific consistency of the post, but I couldn't resist the temptation to write. I've just come back from Munich, the Bavarian capital, among the finest European cities and with one of the busiest airports, following Frankfurt's example. I was living there for several months in 2003 and I now just visited the city for 3 days. Something that really shocked me is the convergence of the cost of living with Barcelona, the Catalan metropolis. Having dinner at the finest or the most casual restaurants costs the same in both cities. Having a beer or a cocktail or attending a concert or clubbing, the same as well. Buying an apartment in the downtown neighborhoods is between 50% and twice as much expensive in Barcelona. And needless to say that the public transportations and publics services work much better in the Bavarian capital. Of course, I forgot, on the other side of the account, salaries are likely to be 30% or 40% higher in Bavaria. The following step in my description is finding answers to this kind of social trap in which we the citizens of Barcelona live. No easy answers. I would just start suggesting that Bavarians work better, finer. Is that a matter of productivity? I would keep going saying that there is no such a real state bubble in that part of Europe. Is that a matter of local corruption? Last, I would suggest Bavaria is a "Freistaat" with a substantially higher degree of financial autonomy. Is that a matter of justice? We'll keep thinking while we are trapped.

Tres desitjos i una recomanació per Nadal

2006-12-25T12:50:00.000+01:00

Avui, dia de Nadal, hotelcatalunya expressa tres desitjos:
1) que la societat sigui cada dia més culta i més tolerant davant de la diversitat
2) que siguem menys hipòcrites i més resolutius davant dels reptes que hem d'afrontar
3) que el nou Govern demostri amb una gestió excel.lent que el millor camí a la sobirania no és el nacionalisme identitari, irracional i excloent

Finalment, una interessant recomanació per aquestes dates: llegiu o veieu el documental que National Geographic va publicar el passat Maig sobre "The Gospel of Judas", una extraordinària revel.lació sobre el paper que va representar aquest personatge tant denostat per l'Església.

Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura & Media, se situa en el corrent racionalista i no essencialista de la cultura catalana

2006-12-23T13:14:00.000+01:00

En una brillant entrevista que publicava La Vanguardia dijous passat, el nou conseller de cultura afirma que "la generación actual debe crear sus nuevos horizontes, con la mayor libertad creativa posible. Así será más fácil hallar inspiración en el pozo histórico, y no mitificando el viejo folklore". Anant inclús més enllà, JM Tresserras afirmava que "El momento presente es interesante porque nos ofrece la posibilidad de reinventarlo casi todo; de redefinir los sujetos colectivos: la clave está en desplazar el centro de atención del pasado hacia el futuro". A hotelcatalunya celebrem el retorn de la cultura a la via més intel.ligent, l'allunyament de l'essencialisme i el folklorisme, i l'acostament a la reflexió del futur, sense la motxil.la del passat. Aquest tipus de plantejaments són els que més suport donaran a una política sobiranista sense el lastre del nacionalisme identitari.

Duran Lleida omple dues pàgines senceres de El Pais amb un article en què es postula com a ministre a Madrid

2006-12-22T14:22:00.000+01:00

Després d'una anàlisi en què torna a dedicar el 60% de les línies en criticar al tripartit (com diu ell, el "Tripartito Exprés"), Duran deixa anar una pluja fina en què parla de la legitimitat del nou govern, com aquells ex-franquistes que dónen lliçons de democràcia. En un atac de nostàlgia, reivindica la figura de Pujol com a vertebradora de la identitat que CiU mai tornarà a recuperar i finalment es postula com a ministre a Madrid: "debemos perseguir el objetivo de participar claramente en el Gobierno de España".

Japón enseñará patriotismo en las escuelas y China contrata a relaciones públicas de Madison Avenue mientras mantiene a 31 periodistas encarcelados

2006-12-18T08:13:00.000+01:00

Son las contradicciones de Oriente. Japón, país que como Alemania ha tenido que soportar el peso de la culpabilidad tras la Segunda Guerra Mundial, vuelve al patriotismo. Y lo hace en las aulas, ahí donde la sensibilidad es mayor. La enseñanza de esta asignatura tiene como objetivo "cultivar una actitud de amor a la nación y a la patria". Probablemente J. Habermas, padre del patriotismo constitucional, pondría reparos a esta medida. Por otro lado, leo en The Wall Street Journal que el Gobierno Chino ha contratado a entre otras a la agencia WPP para diseñar un programa de relaciones públicas para los camaradas comunistas. Es decir, Madison Avenue se mete de lleno en la burocracia china. Naturalmente, la vista está puesta en los próximos y ya cercanos Juegos Olímpicos de Beijing'08. Mientras tanto, China es el país del mundo que mantiene a un número más elevado de periodistas encarcelados por razones políticas (31), por encima de Cuba (24). Ambas noticias me conmueven, aunque sea en medio de la natural previsibilidad de las contradicciones de oriente. Unos se "rearman" (Japón), otros se "maquillan" (China). Que Occidente tome nota de estas contradicciones. Suceden en la suficiente lejanía como para que la reflexión sea lo más objetiva posible.

La renúnica de la PhD. Pilar Dellunde torna a situar Esquerra en l'òrbita de l'amiguisme i l'allunya de l'anhelada meritocràcia

2006-12-16T12:35:00.000+01:00

En un Govern amb ànsies de corregir errors del passat, Esquerra hi torna. Aquesta vegada perdent Pilar Dellunde, una autoritat en lògica matemàtica i intel.ligència artificial. Aquest cas se suma a altres decisions com la pràctica invisibilitat de Joan Ridao, un dels perfils més estadistes d'Esquerra, que posen en dubte la professionalitat de les estructures i mecanismes de decisió d'un partit que s'aferra a la seva vessant xirucaire i "cridanera". Exemples com aquest ens continuen obrint pas en el corrent sobiranista professional i no identitari.

Per Josep Borrell, "d'aquí a poc temps, Europa es pot convertir en una residència de la 3a edat instal.lada a l'aire lliure"

2006-12-12T08:42:00.000+01:00

En una entrevista que el diari El Pais publicava aquest diumenge, el president del Parlament Europeu posava l'accent en alguns assumptes de gran interès estratègic. També és cert que no apuntava pas les solucions. En la tradicional elecció entre el model xinès o l'indi, Borrell vira vers l'Índia, perquè "són el país més jove del món, democràtic, amb capacitat d'innovació i profundament arrelat en la cultura política occidental". En canvi, "la Xina serà abans vella que rica, i a més no és una democràcia". Finalment, Josep Borrell demana que no ens amaguem de reconèixer davant del món que Europa "és un poder moral". Davant d'aquestes interessants reflexions, ens hem de preguntar què està fent Catalunya per acostar-se a les recomanacions del president del parlament europeu: 1) estem més a prop de la Índia que de la Xina? 2) Tenim capacitat d'innovació tecnològica i potenciem les fonts renovables d'energia; 3) Som atractius per la gent jove, que ens veu com una societat cosmopolita on desenvolupar la seva creativitat? 4) anem cap a la visió de la residència de la 3a edat? 5) som un poder moral, és a dir, un país sense corrupció i amb una administració eficient?

Per saber més sobre Josep Borrell, enginyer aeronàutic i doctor en Ciències Econòmiques

Ante la desconcertante crisis de liderazgos (político, empresarial, social), Cataluña necesita encontrar a sus "Al Gore"

2006-12-10T22:39:00.000+01:00

La capacidad de liderazgo de Al Gore es incuestionable. Tras la derrota en las elecciones presidenciales de 2000, Gore emprendió una nueva etapa para concienciar a la población mundial de la crisis climática global. Y lo ha hecho como un auténtico líder. 1) Bajando al terreno, recorriendo centenares de ciudades para repetir machaconamente su mensaje. 2) Demostrando con hechos y análisis todas sus conclusiones, lo cual le aleja de las visiones "buenistas" de corte ecologista y otras corrientes de opinión blandas. 3) Riéndose de sí mismo. Es delirante el momento de la conferencia en el que se presenta de la siguiente forma: "I used to be the next president of the United States of America". Y 4) Finalmente, Al Gore es inspirador. Nos lanza un mensaje de grandes consecuencias: "The most important renewable energy is political will". Cataluña necesita encontrar a sus Al Gore.

Find out more on Albert Arnold Gore Jr.
Find out more on the movie "An Inconvenient Truth"
Take action

Segons Juan Goytisolo, "las estrellas del Partido Popular son más retrógrados que los tecnócratas del Opus Dei en los 60's"

2006-12-07T16:57:00.000+01:00

El suplement Culturas de La Vanguardia oferia ahir una llarga entrevista a l'escriptor i pensador català. En una reflexió sobre els últims anys de la política espanyola, Goytisolo va remarcar que la segona etapa del govern Aznar va ser l'equivalent a una "intransición". Segons Goytisolo, "Aznar quiso volver a las fuentes ideológicas, intelectuales y culturales del franquismo ... me parece bastante fuerte que citara a los Reyes Católicos como modelo. Hay que tener en cuenta que en aquella época se produjo la expulsión de los judíos, de los gitanos y establecimiento de la Inquisición ... España retrocedió medio siglo con el segundo mandato de Aznar. Llevó a cabo una política arrogante con Marruecos y una alianza con Estados Unidos, como Franco en 1950 mediante el pacto con Eisenhower".

El monologuista Federico Jiménez Losantos cree que "España no tiene arreglo" y vuelve a apelar a un clima de pre-guerra civil

2006-12-06T17:37:00.000+01:00

El humorista intervino en esta ocasión en el programa de Telemadrid que dirige Sánchez-Dragó. Sus declaraciones sobre la "maldad" de Zapatero y sobre el separatismo son una auténtica dosis de humor para afrontar el "puente" con una sonrisa.

VER EL VIDEO EN YOUTUBE

Una decisió improvisada i visceral de Lara Bosch que posa en perill l'altíssima reputació de Vueling Airlines

2006-12-06T13:26:00.000+01:00

Vueling Airlines, una de les empreses catalanes de major reputació global, ens ha mostrat aquesta setmana la cara i la creu. Per una banda, una sortida modèlica a borsa, que demostra en part la gran visió que van tenir Apax Partners i Jet Blue amb el lideratge de José Miguel Abad. Per una altra banda, un dels seus principals accionistes, José Manuel Lara Bosch (a través d'Inversiones Hemisferio), també president de Planeta, ha tingut una sortida de to més pròpia del programa "No em ratllis" de Julia Otero que no pas del president del Cercle d'Economia: ha decidit que Planeta trenqui relacions amb ESADE perquè Carlos Losada, director de l'escola de negocis, va acceptar recentment ser president no executiu de Clickair, rival de Vueling Airlines. Decisions d'aquest tipus demostren la miopia estratègica i baixa cata moral (incapacitat d'ordenar prioritats a la vida) d'alguns empresaris catalans com Lara, més alineats amb el proteccionisme i el franquisme sociològic que no pas amb la independència i llibertat del director d'una institució per aportar el seu valor i el seu consell a l'empresa que cregui convenient. Decisions com aquesta demostren quant de vulnerable és la reputació d'una organització i la relevància de tenir a tots els "stakeholders" alineats amb el teu projecte. En cas contrari, individus accionistes com Lara Bosch poden tombar amb un no res la imatge de la possiblement millor start-up dels últims 20 anys a Catalunya, Vueling Airlines.

El prestigioso "The Wall Street Journal" pone en duda la recuperación de la memoria histórica por parte de Rodríguez Zapatero

2006-12-05T08:39:00.000+01:00

En un artículo firmado por Keith Johnson en la edición de Lunes 4 (página 28), José Luis Rodríguez Zapatero es duramente criticado, entre otras cosas, por querer borrar los símbolos franquistas de tantos municipios españoles. Se le atribuye su pasión por recuperar la memoria histórica al trauma sufrido por la experiencia de su abuelo Juan Rodríguez Lozano. Desde Hotelcatalunya no cabe otra opción que la severa crítica a aquellos que, como el Partido Popular, siguen resistiéndose a una firme condena del golpe de estado de 1936. España y Cataluña han vivido en los últimos 30 años un ensimismamiento excesivo respecto a los logros y réditos de la tan sacralizada "transición democrática". En un término que de hecho fue acuñado por Aznar, el de "la segunda transición", el Estado de Derecho debe imponerse al pacto del silencio. En países como Alemania o Austria sería impensable haber aguantado ese silencio durante 30 años. Ahora es el momento de reconocer que la "transición" fue memorable, entrañable, histórica, pero como tal, como transición, fue un pacto entre la incipiente democracia y la anterior dictadura. Bueno es subrayar que una de las partes del acuerdo era una dictadura y que el Estado de Derecho se asienta sobre bases plenamente democráticas.

Uns 5,000 ciutadans veneçolans voten avui a Barcelona, mentre el diari "El Pais" no cita ni una sola vegada Manuel Rosales, candidat opositor

2006-12-03T19:57:00.000+01:00

"El Pais" publica avui dos extraordinaris reportatges relacionats amb les eleccions presidencials a Veneçuela. El més sorprenent és que Manuel Rosales, candidat del bloc opositor, de perfil socialdemòcrata, no surt citat ni una sola vegada. El "comandante paracaidista" de boina vermella acapara tots els reportatges. En un d'aquests reportatges, una excel.lent radiografia de la família d'Hugo Chávez en el seu Estat natal de Barinas, es demostra què fàcil és pregonar socialisme però practicar el capitalisme més salvatge. Un dels seus germans, el banquer Adelis Chávez, s'ha autoadjudicat les reformes de l'estadi local de futbol, per valor de € 40 milions. És el reflexe d'una nova classe social que creix sota el nom de"Boliburguesía", és a dir, la burguesia bolivariana. La mare, Doña Elena de Frías, és un dels puntals de la revolució, i és clar, amb un llenguatge tant populista que recorda al fill, o potser, a Felip Puig o Artur Mas. Afirma que "las acusaciones de nuestro enriquecimiento son injustas. Deploramos la guerra sucia que ha emprendido la oligarquía contra la revolución. Pero estamos llenos de fe y sabemos que el pueblo nos escucha". Com sempre, la fe, el mític intangible de la fe, tant intocable i manipulable, per damunt de la racionalitat i el rendiment de comptes.

Per saber més sobre Manuel Rosales
Per divertir-se escoltant "Aló Presidente"
Veneçolans a Catalunya

Xavier Bosch (RAC1) se mofa de José Montilla por no pronunciar correctamente algunas estrofas del poema "La pell de brau"

2006-11-30T17:37:00.000+01:00

Seguro que Salvador Espriu, uno de los grandes poetas de la historia de Catalunya, se avergonzaría al escuchar comentarios y bromas como los de este periodista de RAC1, cuyo programa por otro lado merece todos los respetos. Xavier Bosch se mofó de José Montilla por no pronunciar correctamente algunos de los versos de la "La pell de brau". En un acto patético, amplió la mofa al comparar las palabras de Montilla, que se produjeron durante la toma de posesión de éste como nuevo President, a las que pronunció Aznar hace algunos años cuando intentó (subrayo "intentó") leer algunas estrofas de Verdaguer. Realmente, los comentarios del Sr.Bosch son una vergüenza, un deshonor al President y a los centenares de miles de catalanes que descienden de familias que han hecho un esfuerzo extraordinario por integrarse en Catalunya. El programa de Bosch, "El món a RAC1", cuya calidad periodística está fuera de dudas, alardea de un nacionalismo rancio que es el mayor enemigo del soberanismo. Y no es la primera vez.

Josep Pla: "En cada comarca había aproximadamente un catalanista; era generalmente un hombre distinguido que tenía fama de chalado"

2006-11-26T12:57:00.000+01:00

Segons l'escriptor i radiofonista populista César Vidal, aquestes paraules van ser pronunciades pel geni de la literatura catalana Josep Pla, que en la fotografia és saludat per Salvador Dalí. Vidal acaba de presentar el seu nou llibre "Mentiras de la Historia", del qual pot trobar-se'n un extracte a Libertad Digital. Dedica un capítol sencer a negar la prèvia existència de la nació catalana o d'una Catalunya independent. Inclús podem estar d'acord La història és irrefutable, tot i que interpretable. El sobiranisme no ha de caure en la trampa d'aferrar-se als drets històrics. Cal mirar al futur i no pas al passat. El sobiranisme és un projecte racional i no pas un destí històric, basat en uns drets nacionals adquirits i enaltits per qualsevol formació política oportunista.

A RAC1, emissora del Grup Godó, critiquen Montilla per haver convertit totes les "s" en "s sonores" durant el debat d'investidura

2006-11-24T08:40:00.000+01:00

En la línia del nacionalisme racista que de tant en tant aflora en la societat catalana, com també en l'espanyola o en la belga, el conductor del programa matinal de RAC1 ha comentat en una de les seccions del programa aquest gran pecat de Montilla. El més greu és que s'ha quedat tan ample. Sense més comentaris. Una vegada més, des d'Hotel Catalunya creiem que el nacionalisme racista és el principal enemic del sobiranisme. En la mateixa línia, Joan Oliver, director de la Fundació Catalunya Oberta, afirma en la seva columna al diari Avui, també del grup Godó, que "Montilla ha signat la defunció del catalanisme". Confondre el catalanisme amb el nacionalisme, gran error per part de l'ex directiu de TV3. És més catalanista el que lluita per Catalunya i els seus ciutadans o el que parla (si pot ser en una tertúlia, millor) del manteniment de la simbologia "sagrada"?

Preocupante falta de mujeres de referencia en la sociedad catalana, con capacidad de liderazgo en el plano político o empresarial

2006-11-21T14:51:00.000+01:00

Mientras Hillary Clinton ganaba las elecciones al estado de Nueva York, Ségolène Royal hacía lo propio en las primarias de los socialistas franceses. En el mismo orden político, una nueva figura emerge como la nueva "dama de hierro" (con mucha mayor "finezza" que la anterior), Angela Merkel, que lidera sin aspavientos la "grosse koalition" alemana. En el plano empresarial y concretamente en España, figuras como Ana Patricia Botín, presidenta de Banesto y la mujer más influyente de Europa según Financial Times; Amparo Moraleda, presidenta de IBM para el sur de Europa, o Isabel Aguilera, presidenta de Google España, despuntan claramente en empresas con un gran perfil innovador. Y qué duda cabe que una de las figuras mejor valoradas del gobierno español es la vicepresidenta Mª Teresa Fdez. de la Vega. Todas estas mujeres, sin duda, son ejemplos de gran capacidad de liderazgo y de gestión. Sin embargo, me pregunto si no es un síntoma de falta de dinamismo de la sociedad catalana que aquí no surjan referentes, en lo político, lo social o lo económico, como está sucediendo en los países mencionados. Y todo esto sucede en un mundo en el que se ha demostrado (como dice Muhammad Yunus) que las mujeres son mucho mejor gestoras que los hombres.

Artur Mas ens deleita amb un festival de perles, entre elles que "el 1980 la democràcia a Catalunya era més forta i més neta"

2006-11-19T20:19:00.000+01:00

En el primer Consell Nacional de CDC després de les eleccions, Artur Mas no ha parat de comprar números per ser el proper líder populista de l'esquerra mexicana o de la dreta veneçolana. Després del gest de desaprovació que va oferir el passat divendres a Ernest Benach, la cúpula convergent ens va seguir deleitant amb perles com que "quan guanyes no pots fer autocrítica" o "hem guanyat i no se'ns permet governar". Finalment, per si no n'hi havia prou, i seguint el fil d'aquesta mena d'autoritat moral que sorgeix del romanticisme i la irracionalitat, "Madelman" Mas va afirmar que "seguiré al peu del canó" perquè "tinc la confiança majoritària de la gent i l'autoritat moral per liderar Catalunya", amb una "guinda" final al més pur estil "frentista", afirmant que "ni Esquerra ni ningú aconseguirà intimidar-nos". Canvieu el nom de Mas pel de qualsevol líder conservador de la dreta llatinoamericana suportada per Estats Units als anys 70 i la fòrmula us resultarà familiar.

La Caixa i Vueling Airlines dónen un impuls a la transparència de l'enquilosat i opac model empresarial de Catalunya

2006-11-18T14:09:00.000+01:00

Ahir va ser el dia en què dos empreses amb headquarters a Catalunya, tot i que amb tamanys i en sectors absoultament diferents, La Caixa i Vueling Airlines, van anunciar als mitjans de comunicació el seu compromís amb la transparència. La Caixa treurà a borsa la seva cartera industrial, que és la més important d'Espanya i una de les més importants d'Europa per valor de mercat (uns € 20,000 milions). Vueling Airlines col.loca a borsa el 42.6% del seu capital, després de la forta injecció que Apax Partners ha suposat per al seu creixement i posicionament en el mercat. Les dues decisions suposen un salt cuàntic en quant a la indepèndencia de gestió i la transparència. Estar a borsa significa rendir comptes. Fer visible i transparent la gestió. I naturalment, tenir més possibilitats de creixement. De forma anòmala, les grans empreses familiars catalanes tradicionalment han rebutjat ser a borsa, la qual cosa ha causat un dany terrible a la seva expansió internacional. Avui, només tres empreses amb seu operativa a Catalunya (Abertis, Gas Natural i Banc Sabadell) són a l'Íbex-35., i cap dels grans grups familiars hi són: els Carulla (Agrolimen); els Lara (Planeta); els Gallardo (Almirall); els Rubiralta (CH Werfen Life).

Felip Puig sitúa a CiU, por si había dudas, en la vía golpista "a la venezolana"

2006-11-16T08:43:00.000+01:00

En unas espectaculares declaraciones del portavoz neoconvergente, éste ha afirmado que "s'ha demostrat que Artur Mas és el líder moral del país, i entenc que d'ara endavant i durant aquesta legislatura el podrem considerar l'altre president".

Los comentarios de Felip Puig confirman que el ala "neocon" de CiU todavía no ha aceptado los resultados de hace dos semanas. Y lo que les va a durar, teniendo en cuenta que sus paisanos morales (el PP español) han tardado como mínimo tres años en aceptar la derrota en las elecciones legislativas españolas. Los partidos que tratan de reinventar la democracia dando lecciones de moralidad a la ciudadanía, apropiándose del espacio público y poniendo en duda la propia ley, en este caso la del parlamentarismo, merecen la máxima reprobación, almenos desde "Hotel Catalunya". Sin duda, cualquier opción soberanista no nacionalista, que es la que sin tapujos defiende Hotel Cat, parte desde una concepción racional, fundamentada en la ley, orientada al bienestar de la ciudadanía, y nunca sostenida por una autoridad moral invisible y antiliberal que algunos desearían imponer.

Oriol Pujol Ferrussola sintetitza en un article el pensament romàntic de CiU, en el sentit irracional i classista del s.XIX

2006-11-15T23:08:00.000+01:00

Un article que mostra el ple desconcert que es viu "a casa de l'amo" (o sigui, el "President" Pujol).

"... la gent busca alguna explicació al fet que les coses estiguin succeint com succeeixen. Una persona com José Montilla serà president de Catalunya, i fa sis mesos ni tan sols ho havia imaginat."

" .... I la càrrega d'il·lusió per vèncer el desencís és el senzill convenciment que el País hi és i la seva gent també, i que som moltíssims els que ens l'estimem de tot cor".

Article sencer a e-notícies

Alfredo Abián, director adjunto de "La Vanguardia", roza el golpismo mediático y acuña el concepto de "hackers de la política" asociado al tripartito

2006-11-13T22:45:00.000+01:00

"El tripartito quiere destruir a CiU. La profecía es de Artur Mas y la pudieron leer ayer en este diario (La Vanguardia). Alguien podrá creer que la aseveración del líder nacionalista forma parte de los despechos de un mal ganador. Sin embargo, en esta Catalunya donde se abren paso los hackers de la política, no cabe excluir comportamientos primitivos excluyentes ni intentos de deportaciones mentales ... "

Leer artículo entero.

¿Y de la gauche divine no se puede aprovechar nada? "Eran demasiado vagos"

2006-11-13T20:15:00.000+01:00

Afirma Valentí Puig avui en una entrevista a El País (pàg. 40 en paper). Valentí Puig, escriptor que s'ha caracteritzat sempre pel seu ull crític respecte a la societat catalana, és ara més explícit que mai. La seva resposta es produeix en el fil d'una conversa en què ell reinvindica el conservadurisme cultural, en el sentit d'aprofitar allò més interessant de generacions anteriors, sense deixar-se meravellar per la ruptura permanent. El seu concepte de la gauche divine reforça la batalla que viuen avui diferents nuclis culturals decadents. Sembla que ningú vol ser el primer en desaparèixer. Ara bé, el que diu en V.P. sobre la gauche divine és certament, una frase retòrica. Qui dubtaria de la seva laziness?

"Con ese estilo neocon que parece haber calado en CDC de la mano de los jóvenes de la guardia pretoriana, no irán a ninguna parte"

2006-11-11T21:39:00.000+01:00

És el què afirma Xavier Bru de Sala avui a La Vanguardia. I això passa en un moment en què l'espai "neocon" s'encongeix, començant pel seu principal punt d'irradiació (Washington) i acabant en el seu principal punt d'escenificació (Açores). Pel que fa a aquest darrer, recordem que un dels protagonistes ja està retirat tot i que exerceix la seva influència des de l'atalaia ideològica de la FAES, Tony Blair està a punt de retirar-se i Bush està molt tocat després de quedar-se sense el control de les dues cambres americanes. Però a "l'oasi" català tot és diferent i els Madí, Pujolets, Puig, Mas & Co s'apunten a la corrent neocon. En l'estil, és clar, no pas en els continguts de la seva política. Encapçalaran Duran o Piqué un nou projecte centrista català?

La societat catalana ha reproduït amb Ciutadans els mateixos tics que l'any 2003 amb la candidatura de Jan Laporta

2006-11-11T18:06:00.000+01:00

El país pateix un escepticisme de canvi social qüasi patològic. Possiblement es tracti del dolor intens que produeix el canvi generacional. Va succeir fa tres anys i mig quan la candidatura de Joan Laporta era pràcticament descartada com a guanyadora de les eleccions a la presidència del Barça. El mateix dia de les eleccions va ser l'únic en què els mitjans de comunicació van donar crèdit a la possibilitat d'una victòria. I va ser a partir d'aquell moment quan es va posar èmfasi en la professionalitat de l'equip que va fer possible un canvi de mentalitat. Amb Ciutadans-Ciudadanos, salvant les distàncies, ha succeït un fenomen similar. Els mitjans de comunicació no han donat crèdit de la seva penetració social fins al mateix dia de les eleccions, quan de forma patètica alguns parlaven "d'extraordinària sorpresa". El "ninguneo" de "l'establishment" als actors que provoquen el canvi social és un símptoma preocupant del sector dels media i de la societat en general. Un sistema en què si no has estat membre del Círculo de Economía, empresari de la construcció o del turisme, o polític "de tota la vida" no et permet escalar socialment, és un sistema coix. Finalment però, tant l'èxit relatiu dels uns, els ciutadans, com l'èxit no tant relatiu dels altres, obre una porta a què la societat pugui pair en els propers anys la difusió del sobiranisme o independentisme no nacionalista.

L'humorista Federico Jiménez Losantos ("El Fede") dedica 10 minuts a atacar Josep Piqué "por incompetente criptonacionalista"

2006-11-10T07:40:00.000+01:00

En una demostració més de l'esquizofrènia de les ones, El Fede ha carregat contra Piqué amb les acusacions més estratosfèriques de nacionalista català. Avui s'ha salvat de les crítiques la "SuperMontse" (Nebrera), suposo que perquè les eleccions ja s'han acabat. En canvi, Francesc Vendrell, número dos del PPC, s'ha emportat la màxima qualificació en quant a nacionalista intolerant. El monòleg de l'humorista El Fede era una resposta a la negativa de Piqué a expressar-se en castellà al Parlament, a proposta de Ciutadans-Partit de la Ciutadania.

L'esperit "colpista" queda reduït a algunes de les ànimes de CiU

2006-11-09T18:33:00.000+01:00

Després de les declaracions de Joan Rosell, president de Foment del Treball, en què ha afirmat que "l'Esquerra d'avui està molt lluny (per millor) que la de l'any 2003", i en què al mateix temps ha elogiat la figura de José Montilla.
Rosell demostra major equanimitat que la majoria de portaveus del partit nacionalista (i només nacionalista, ja que aquest és l'axis del seu ideari).

El soberanismo no nacionalista sigue abriéndose paso en el "oasis"

2006-11-06T23:33:00.000+01:00

Arcadi Espada, uno de los brillantes intelectuales que propiciaron la creación de Ciutadans, ha afirmado en el programa "Àgora" del Canal 33 su pleno convencimiento de que "CiU tiene que preocuparse muchísimo, porque el nacionalismo que defiende está agotado" (Arcadi, perdona si no transcribo exactamente, espero no desvirtuar el sentido de las declaraciones). Añade además Espada que este nacionalismo de CiU es muy diferente que el "independentismo". Arcadi, a pesar de nuestra distancia ideológica en términos no precisamente modestos, reconozco que en algunos aspectos sí coincidimos. El más importante es la voluntad de expulsar del espacio público elementos identitarios nacionalistas, que sólo añaden irracionalidad, ruido y corrosión a nuestro quehacer diario. Por eso os animo a que combatáis esa plaga tambien en España, o en el resto de España. Seguro que allí produciréis el mismo efecto "saneador" que en Catalunya. En este sentido, desde Hotel Catalunya se apuesta por la vía soberanista de Catalunya desde una óptica lo menos identitaria posible, es decir, hasta donde el sentido común o la ley nos dejen de margen. Una Catalunya moderna, innovadora, abierta, pero independiente. La "negrita" del pero es intencionada. Seguiremos hablando de ello.

Ara toca governar

2006-11-05T23:57:00.000+01:00

Avui hem viscut una tarda vibrant. Per una banda, pendents de la roda de premsa de Carod a la seu d'Esquerra. Per una altra, el seguiment puntual de la punxada del Real Madrid davant del Celta de Vigo (1-2). Tot a la mateixa hora. Personalment, la roda de premsa de Carod ja no m'ha satisfet: ha tornat a abusar de l'egoisme per atribuir-se les negociacions, evitant comentaris sobre l'equip que ha fet possible els pactes. Aquesta és però una extraordinària oportunitat de vertebrar per primera vegada en la història de Catalunya un govern sobiranista no nacionalista. Sóc optimista de mena però pessimista en aquest cas. Em temo els exabruptes de la vessant xirucaire d'Esquerra, així com els atacs d'ego del que serà nou conseller primer. Montilla, gestor discret i representant del "somni català", és el personatge ideal per demostrar amb fets tangibles que la sobirania seria rendible per Catalunya. I en aquest punt Esquerra és fonamental, per donar aquest accent sobiranista. El tàndem Montilla-Puigcercós ha d'encarrilar el tren català en la via sobiranista i social. Com ja vaig apuntar en l'anterior blog "post in translation", Esquerra i PSC havien de coordinar campanyes per tal de no canibalitzar vot. Això, unit a la nefasta campanya de la dreta (CiU), ha fet possible l'esperança sobiranista. Sobre el sobiranisme no nacionalista en seguirem parlant en propers posts.

El tripartit pot tornar a governar tot i que CiU és el partit que suma més vots i escons

2006-11-01T23:06:00.000+01:00

La nit electoral ja ha produït les primeres "perles" per tenir en compte: la més rellevant és l'entrada de Ciutadans de Catalunya en l'arc parlamentari, de la qual cosa m'alegro en el sentit de pluralitzar l'espai democràtic i de donar la benvinguda a un ex-alumne d'ESADE al Parlament. En aquest sentit, una de les perles més potents de la nit ha estat el comentari de la brillant catedràtica Montserrat Nebrera, número dos del PPC, que ha afirmat que "part del vot de l'extrema dreta del PP ha anat a parar a Ciutadans, i això és positiu per nosaltres". La mateixa Nebrera insisteix tota la nit en què l'electorat popular ha d'estar "tranquil", perquè un gran moment històric està a punt de produïr-se. Quin serà? (no paro de donar-li voltes)
a) la victòria del PP a Espanya, que és el què realment els interessa (les eleccions catalanes són com un "partit amistós"
b) la fusió amb CiU, de manera que tot el centre-dreta estigui unit a Catalunya
c) el pacte "silenciós" amb CiU per tal que els convergents governin en solitari

Ha arribat el dia-D de la campanya del "Zoo d'en Pitus"

2006-11-01T18:49:00.000+01:00

Fa només tres dies vaig fer arribar aquest SMS a unes 30 persones, que després es va extendre a com a mínim 300 persones segons els meus sondejos: "El dia 1-Nov reflexiona. Si guanya Artur Mas, guanyen Pedralbes i el Turó Park, guanyen la Núria Feliu i la Lloll, guanya la Moreneta, guanya la corrupció. Per una Catalunya innovadora, moderna i sobirana". En menys de 90 minuts arribaran al Centre Electoral els primers resultats escrutats a través de PDA's i sabrem fins a quin punt PSC i ERC han pogut resistir l'embranzida de CiU. Un partit que durant la campanya s'ha mostrat sobradament convençut d'una victòria aclaparadora. Però com afirmava Juan Campmany a La Vanguardia el passat diumenge, "cuando eres el líder, es mejor invertir tu dinero en hablar de tí que en hacerlo de tu competencia". Artur Mas i Felip Puig s'han passat tres quarts de campanya bofetejant als rivals, fent publicitat negativa. En canvi, a mí personalment no m'ha quedat un posicionament clar de partit. Altres, com Esquerra o Ciutadans-Partit de la Ciutadania, han sabut explicar en una frase el seu posicionament. Els primers, en un "statement" de sobirania i major eficiència del sector públic. Els segons, "expulsant el nacionalisme de l'espai públic". Una campanya que ha estat marcada pel baròmetre personal de Sala-Martín, gràcies al qual molts catalans hem descobert o redescobert què era el Zoo d'en Pitus, i gràcies al qual hem vist com a alguns polítics se'ls "pugen els colors" quan declaren davant la ciutadania que no estan ni de bon tros tant preparats o bregats com se'ns demana a la majoria per exercir càrrecs de responsabilitat en qualsevol organització.

Brillant cara a cara entre Ignasi Carreras i Lluís Racionero a La Vanguardia

2006-10-22T13:39:00.000+02:00

En un debat moderat per Xavier Bru de Sala (pàgs 20-21 de LV en paper), els dos professors de gran categoria intel.lectual apunten a solucions per a algunes de les problemètiques que afecten a Catalunya. Especialment brillants els comentaris d'Ignasi Carreras, ex-director general d'Intermón i actualment professor d'ESADE, en què desvincula el terrorisme de la pobresa: "El terrorisme vé de la ràbia, no de la pobresa. De la ràbia de sentir-te discriminat en els països d'acollida com a conseqüència del teu origen". "És el què està passant a França, de manera que aquí tindrem també aquest problema, amb la segona generació dels inmigrants d'avui". En un dels debats que més afecten al futur de Catalunya, el model de país, el professor Carreras posa l'èmfasi en el tipus de model que estem fomentant, que és el més intensiu en mà d'obra, en una economia cada vegada més dependent del turisme i la construcció. "A Finlàndia no tenen aquest problema (el de les onades d'immigració massiva), en part perquè la tecnologia punta no atrau a molta gent...". El professor i escriptor Racionero fica la pota continuament al confondre la ubicació de Las Vegas, situant-la a Califòrnia enlloc de Nevada per dos ocasions. I això que va estudiar a Berkeley!! Racionero enyora els "serenos" dels anys predemocràtics per mantenir la seguretat dels barris i insinua que les màfies poden portar el progrés, com va succeir amb Las Vegas (California, segons Racionero).

On ets?

2006-10-21T15:53:00.000+02:00

Gran pensador i pèsim gestor. Ha transformat l'oda "Adéu Espanya" de l'avi Maragall en un "Adéu a Catalunya" que ja va ser precedit fa qüasi una dècada per "l'Adéu a Barcelona". Cul inquiet, incomprès pel ciutadà de Catalunya. Ara ens ha ha tornar a deixar. Fa mesos que el país el busca. Les paròdies del plató de Minoria Absoluta li sostenen un prestigi alimentat per la compassió.

Mas no mata al pare i aprofundeix en el latent provincianisme de la cultureta.

2006-10-21T12:54:00.000+02:00

Amb el què portem de campanya electoral ja n'hi hauria prou per dibuixar el resultat final. Sembla un partit amb el desenvolupament del joc ja pactat. Ningú no ataca a ningú. És clar, perquè tothom pot necessitar a l'altre per formar govern. Aquesta previsibilitat, a la qual fa al.lusió Mas de Xaxàs a La Vanguardia, és més decepcionant quan els candidats reprodueixen els tics que se'ls pressuposa, com aquell personatge parodiat que en la seva actuació real supera la ficció. Això és el què penso quan veig a "Ken" Artur Mas envoltat de la cosmopolita cultureta catalana, representada per personatges de profunda representativitat internacional de Catalunya com Núria Feliu i Lloll Bertran (amb tots els respectes eh? ... que la Lloll em feia riure quan era petit). Això demostra que Ken Mas no s'atreveix a matar al pare. I de fet, la seva Barbie personal, Helena Rakosnic, és reciclada i reintroduïda en el mercat de la cultureta, amb les seves joies "convergents" al més pur estil de la cafeteria Mauri de la Rambla Catalunya. A tot això, l'amic Ken, es despenja amb la soflama més anticatalana i antisobiranista (perquè és provinciana) que es pugui sentir en campanya, afirmant que Frankfurt (la fira) és "l'oportunitat d'or" per la cultura catalana, que podria permetre "situar en el món" la creació literària catalana, que és aquella escrita només en català. La matriu de la cultura catalana és aquella que s'expressa en català". Amb afirmacions com aquesta, Mas no només no mata al pare, sinó que a més mata al sobiranisme català, perquè exclou del projecte de país a milions de catalans que tenen una matriu lingüística (que no cultural) que no és la catalana.

ESADE i el FCBarcelona ens mostren el camí

2006-10-17T15:25:00.000+02:00

Témer per l'excel.lència de Catalunya com a país és ignorar molts casos d'èxit que avui es projecten a la resta del món. Dues de les institucions que estan projectant la marca Catalunya amb més força són ESADE i el Barça. El què tenen en comú és la fortíssima professionalització de la seva organització, la voluntat de projecció mundial i al mateix temps la convicció en uns valors que els fan diferents però que són globalitzables, el "més que un club" del Barça o la vocació humanista d'ESADE. Reconeixements internacionals com el de The Wall Street Journal en el cas d'ESADE o el de la consecució de la Champions League en el cas del Barça són estímuls per seguir creixent en els eixos abans esmentats (professionalització/excel.lència, projecció i valors) i ser puntals d'un país exemplar.

Les entrevistes de Sala-i-Martin es posicionen com un corrent renovador (al límit) en l'oasi sec català

2006-10-17T10:56:00.000+02:00

Seran un bon baròmetre per mesurar la cintura dels diferents candidats a la presidència de Catalunya. Certament, la combinació entre l'agressivitat conceptual de S-i-M i la ineptitud dialèctica de Montilla és difícil de repetir amb qualsevol altre candidat. Sala, sense passar-te, crec que contribuiexes a renovar els corrents d'aire podents de la política catalana, exigint un major nivell "d'accountability" a la classe dirigent.

L'entrevista d'avui a Artur Mas, de moment, accessible només en paper, pàgs 18-19 de La Vanguardia

El dia que un dels meus ídols intel.lectuals va perdre els papers ...

2006-10-16T18:08:00.000+02:00

Xavier Sala-i-Martin, un dels 8 economistes més citats del món en els últims anys, autor del manual d'economia "Economic Growth". En la fotografia acompanyat per Joan Laporta i José Montilla al Camp Nou (d'esquerra a dreta).

Durant l'entrevista de Xavier Sala-i-Martin a Montilla, l'il.lustre i brillant economista de Harvard actualment a Columbia, es carrega el fair-play i tira pel terra les aspiracions del "somni català" de Montilla. És a dir, el ridiculitza per no està adherit a les essències del Virolai i desmunta la concepció racional de la democràcia. Per altra banda, li caldria més cintura Sr. Sergi Mas ... perdó ... Sr. Montilla.

Llegir o escoltar entrevista a José Montilla
Entrevista realitzada a El Mundo sobre les economies catalana i espanyola

El victimisme de ConfidencialCat

2006-10-15T17:31:00.000+02:00

Inevitablement entrem a l'hotel Catalunya amb el DVD de CiU a la mà. He esperat a visionar-lol tot per tenir-ne una opinió: una vegada més, fem ús del victimisme i el ressentiment per construir arguments. El DVD de CiU és un avenç en la mediatització d'una campanya i un retrocés monumental en l'argumentació de país. Un film que no reivindica l'excel.lència, sinó que incrementa el ressentiment. Recupera l'esperit del "ens han robat la cadira del govern", i per això sembla fet tant a mida de la FAES, amb un rerafons conspiratiu, en aquest cas, orquestrat per Montilla en comptes de Zapatero o Felipe. Molt malament: senyors Madí i Mas (que cada dia s'assemblen més inclús físicament), s'acaben de fer un autogol en un partit que guanyaven còmodament i en el qual només calia que juguessin al contratac. Queda algú amb fusta de polític en aquest país, que pugui pensar en positiu? Que sigui capaç de dibuixar el futur ... encara que el dibuix no sigui perfecte? Que s'atreveixi a innovar i a encarar els reptes? Tinc la il.lusió que realment hi hagi algú, encara que els que ara juguen només "fotin patades a l'adversari".

L'Hotel Catalunya

2006-10-15T13:43:00.000+02:00

Avui s'inaugura l'Hotel Catalunya. Ho farà de matinada, amb l'inici de la campanya electoral més desprovista de capacitat de lideratge dels últims decenis. Cinc + Un competidors, incloent a Ciutadans de Catalunya. "L'Hotel" neix amb l'esperit de tot establiment d'aquestes característiques ben gestionat: ser un punt de "parada i fonda" però també punt de partida. O sigui, allà on t'atures per reflexionar, esmorzar fort i seguir un camí que et porta a algun indret llunyà. Aquest indret llunyà pot ser el de la modernitat, el d'una societat avançada i lliure, o al contrari, el d'una societat en decliu, sense llibertat, sense iniciativa, esperant que el tren s'aturi a la última estació. L'Hotel Catalunya pretén generar un debat fora del "beaten-track" dels mitjans més convencionals, i sobretot, l'Hotel Catalunya vol apuntar molt amunt, treure's la motxil.la del pessimisme latent, del "peix al cove" i la cultureta. L'Hotel Catalunya es presenta com l'espai de reflexió per dibuixar els lideratges i els models de gestió per al futur d'un país que viu al llindar de la seva definició com a país modern "a la finlandesa" o país peculiar "a la siciliana". Preneu la clau, entreu a l'habitació i mireu l'horitzó.