The comparison of Barcelona to other European capitals is the proof that our growth model is driving us into a social trap

I apologize in advance for the lack of scientific consistency of the post, but I couldn't resist the temptation to write. I've just come back from Munich, the Bavarian capital, among the finest European cities and with one of the busiest airports, following Frankfurt's example. I was living there for several months in 2003 and I now just visited the city for 3 days. Something that really shocked me is the convergence of the cost of living with Barcelona, the Catalan metropolis. Having dinner at the finest or the most casual restaurants costs the same in both cities. Having a beer or a cocktail or attending a concert or clubbing, the same as well. Buying an apartment in the downtown neighborhoods is between 50% and twice as much expensive in Barcelona. And needless to say that the public transportations and publics services work much better in the Bavarian capital. Of course, I forgot, on the other side of the account, salaries are likely to be 30% or 40% higher in Bavaria. The following step in my description is finding answers to this kind of social trap in which we the citizens of Barcelona live. No easy answers. I would just start suggesting that Bavarians work better, finer. Is that a matter of productivity? I would keep going saying that there is no such a real state bubble in that part of Europe. Is that a matter of local corruption? Last, I would suggest Bavaria is a "Freistaat" with a substantially higher degree of financial autonomy. Is that a matter of justice? We'll keep thinking while we are trapped.

Tres desitjos i una recomanació per Nadal

Avui, dia de Nadal, hotelcatalunya expressa tres desitjos:
1) que la societat sigui cada dia més culta i més tolerant davant de la diversitat
2) que siguem menys hipòcrites i més resolutius davant dels reptes que hem d'afrontar
3) que el nou Govern demostri amb una gestió excel.lent que el millor camí a la sobirania no és el nacionalisme identitari, irracional i excloent

Finalment, una interessant recomanació per aquestes dates: llegiu o veieu el documental que National Geographic va publicar el passat Maig sobre "The Gospel of Judas", una extraordinària revel.lació sobre el paper que va representar aquest personatge tant denostat per l'Església.

Duran Lleida omple dues pàgines senceres de El Pais amb un article en què es postula com a ministre a Madrid

Després d'una anàlisi en què torna a dedicar el 60% de les línies en criticar al tripartit (com diu ell, el "Tripartito Exprés"), Duran deixa anar una pluja fina en què parla de la legitimitat del nou govern, com aquells ex-franquistes que dónen lliçons de democràcia. En un atac de nostàlgia, reivindica la figura de Pujol com a vertebradora de la identitat que CiU mai tornarà a recuperar i finalment es postula com a ministre a Madrid: "debemos perseguir el objetivo de participar claramente en el Gobierno de España".

Japón enseñará patriotismo en las escuelas y China contrata a relaciones públicas de Madison Avenue mientras mantiene a 31 periodistas encarcelados

Son las contradicciones de Oriente. Japón, país que como Alemania ha tenido que soportar el peso de la culpabilidad tras la Segunda Guerra Mundial, vuelve al patriotismo. Y lo hace en las aulas, ahí donde la sensibilidad es mayor. La enseñanza de esta asignatura tiene como objetivo "cultivar una actitud de amor a la nación y a la patria". Probablemente J. Habermas, padre del patriotismo constitucional, pondría reparos a esta medida. Por otro lado, leo en The Wall Street Journal que el Gobierno Chino ha contratado a entre otras a la agencia WPP para diseñar un programa de relaciones públicas para los camaradas comunistas. Es decir, Madison Avenue se mete de lleno en la burocracia china. Naturalmente, la vista está puesta en los próximos y ya cercanos Juegos Olímpicos de Beijing'08. Mientras tanto, China es el país del mundo que mantiene a un número más elevado de periodistas encarcelados por razones políticas (31), por encima de Cuba (24). Ambas noticias me conmueven, aunque sea en medio de la natural previsibilidad de las contradicciones de oriente. Unos se "rearman" (Japón), otros se "maquillan" (China). Que Occidente tome nota de estas contradicciones. Suceden en la suficiente lejanía como para que la reflexión sea lo más objetiva posible.

La renúnica de la PhD. Pilar Dellunde torna a situar Esquerra en l'òrbita de l'amiguisme i l'allunya de l'anhelada meritocràcia

En un Govern amb ànsies de corregir errors del passat, Esquerra hi torna. Aquesta vegada perdent Pilar Dellunde, una autoritat en lògica matemàtica i intel.ligència artificial. Aquest cas se suma a altres decisions com la pràctica invisibilitat de Joan Ridao, un dels perfils més estadistes d'Esquerra, que posen en dubte la professionalitat de les estructures i mecanismes de decisió d'un partit que s'aferra a la seva vessant xirucaire i "cridanera". Exemples com aquest ens continuen obrint pas en el corrent sobiranista professional i no identitari.

Per Josep Borrell, "d'aquí a poc temps, Europa es pot convertir en una residència de la 3a edat instal.lada a l'aire lliure"

En una entrevista que el diari El Pais publicava aquest diumenge, el president del Parlament Europeu posava l'accent en alguns assumptes de gran interès estratègic. També és cert que no apuntava pas les solucions. En la tradicional elecció entre el model xinès o l'indi, Borrell vira vers l'Índia, perquè "són el país més jove del món, democràtic, amb capacitat d'innovació i profundament arrelat en la cultura política occidental". En canvi, "la Xina serà abans vella que rica, i a més no és una democràcia". Finalment, Josep Borrell demana que no ens amaguem de reconèixer davant del món que Europa "és un poder moral". Davant d'aquestes interessants reflexions, ens hem de preguntar què està fent Catalunya per acostar-se a les recomanacions del president del parlament europeu: 1) estem més a prop de la Índia que de la Xina? 2) Tenim capacitat d'innovació tecnològica i potenciem les fonts renovables d'energia; 3) Som atractius per la gent jove, que ens veu com una societat cosmopolita on desenvolupar la seva creativitat? 4) anem cap a la visió de la residència de la 3a edat? 5) som un poder moral, és a dir, un país sense corrupció i amb una administració eficient?

Per saber més sobre Josep Borrell, enginyer aeronàutic i doctor en Ciències Econòmiques

Ante la desconcertante crisis de liderazgos (político, empresarial, social), Cataluña necesita encontrar a sus "Al Gore"

La capacidad de liderazgo de Al Gore es incuestionable. Tras la derrota en las elecciones presidenciales de 2000, Gore emprendió una nueva etapa para concienciar a la población mundial de la crisis climática global. Y lo ha hecho como un auténtico líder. 1) Bajando al terreno, recorriendo centenares de ciudades para repetir machaconamente su mensaje. 2) Demostrando con hechos y análisis todas sus conclusiones, lo cual le aleja de las visiones "buenistas" de corte ecologista y otras corrientes de opinión blandas. 3) Riéndose de sí mismo. Es delirante el momento de la conferencia en el que se presenta de la siguiente forma: "I used to be the next president of the United States of America". Y 4) Finalmente, Al Gore es inspirador. Nos lanza un mensaje de grandes consecuencias: "The most important renewable energy is political will". Cataluña necesita encontrar a sus Al Gore.

Find out more on Albert Arnold Gore Jr.
Find out more on the movie "An Inconvenient Truth"
Take action

Segons Juan Goytisolo, "las estrellas del Partido Popular son más retrógrados que los tecnócratas del Opus Dei en los 60's"

El suplement Culturas de La Vanguardia oferia ahir una llarga entrevista a l'escriptor i pensador català. En una reflexió sobre els últims anys de la política espanyola, Goytisolo va remarcar que la segona etapa del govern Aznar va ser l'equivalent a una "intransición". Segons Goytisolo, "Aznar quiso volver a las fuentes ideológicas, intelectuales y culturales del franquismo ... me parece bastante fuerte que citara a los Reyes Católicos como modelo. Hay que tener en cuenta que en aquella época se produjo la expulsión de los judíos, de los gitanos y establecimiento de la Inquisición ... España retrocedió medio siglo con el segundo mandato de Aznar. Llevó a cabo una política arrogante con Marruecos y una alianza con Estados Unidos, como Franco en 1950 mediante el pacto con Eisenhower".

El monologuista Federico Jiménez Losantos cree que "España no tiene arreglo" y vuelve a apelar a un clima de pre-guerra civil

El humorista intervino en esta ocasión en el programa de Telemadrid que dirige Sánchez-Dragó. Sus declaraciones sobre la "maldad" de Zapatero y sobre el separatismo son una auténtica dosis de humor para afrontar el "puente" con una sonrisa.

VER EL VIDEO EN YOUTUBE

Una decisió improvisada i visceral de Lara Bosch que posa en perill l'altíssima reputació de Vueling Airlines

Vueling Airlines, una de les empreses catalanes de major reputació global, ens ha mostrat aquesta setmana la cara i la creu. Per una banda, una sortida modèlica a borsa, que demostra en part la gran visió que van tenir Apax Partners i Jet Blue amb el lideratge de José Miguel Abad. Per una altra banda, un dels seus principals accionistes, José Manuel Lara Bosch (a través d'Inversiones Hemisferio), també president de Planeta, ha tingut una sortida de to més pròpia del programa "No em ratllis" de Julia Otero que no pas del president del Cercle d'Economia: ha decidit que Planeta trenqui relacions amb ESADE perquè Carlos Losada, director de l'escola de negocis, va acceptar recentment ser president no executiu de Clickair, rival de Vueling Airlines. Decisions d'aquest tipus demostren la miopia estratègica i baixa cata moral (incapacitat d'ordenar prioritats a la vida) d'alguns empresaris catalans com Lara, més alineats amb el proteccionisme i el franquisme sociològic que no pas amb la independència i llibertat del director d'una institució per aportar el seu valor i el seu consell a l'empresa que cregui convenient. Decisions com aquesta demostren quant de vulnerable és la reputació d'una organització i la relevància de tenir a tots els "stakeholders" alineats amb el teu projecte. En cas contrari, individus accionistes com Lara Bosch poden tombar amb un no res la imatge de la possiblement millor start-up dels últims 20 anys a Catalunya, Vueling Airlines.