Els ciutadans mostren amb ironia el seu desencís amb part de la classe política

Gràcies Ramon (Sangüesa) per la fotografia d'una botiga de queviures de Sarrià. És la millor manera de desdramatitzar el ja iconogràfic distanciament entre la classe política i la ciutadania, que alguns partits neonats han convertit en la capçalera del seu discurs. Cal preguntar-se a qui va adreçat el missatge. Si és per Zapatero, possiblement sigui per posar la pota en un dels epígrafs de la llei d'Igualtat de Gènere, en obligar a les empreses a reunir un mínim d'un 40% de dones en els seus consells, mesura profundament intervencionista. Si el missatge és per a Rajoy, possiblement sigui per deixar-se embaucar per les elits neocon del seu partit en seguir una guerra santa portada als carrers de les ciutats espanyoles i catalanes, en què les àguiles són tant nombroses com els escuts constitucionals. Si el missatge és global per la societat catalana, possiblement sigui per advertir a alguns dels seus líders d'opinió a ser menys intrusius amb el govern de les institucions privades que lideren el país, i per tenir més confiança amb la capacitat emprenedora d'una societat a qui li pesa excessivament una càrrega de responsabilitat moral sobre la història i la identitat.

CAFÈ DEL DIUMENGE / La rància nostàlgia de l'esquerra elitista i les noves rebel.lions cíviques

Llegeixo avui diumenge a El Pais una interessant entrevista a Carmen Balcells. Una gran dona nascuda a La Segarra i que es va convertir en una de les icones de la Barcelona cosmopolita dels anys 60 i 70. Un cosmopolitisme relatiu, sempre sota l'òptica de la societat semiautàrquica en què estava immersa Espanya. Un cosmopolitisme que va tenir la literatura com una de les causes principals, i on naturalment Carmen Balcells hi va jugar un paper fonamental com la més important agent literària, entre d'altres de García-Márquez, de Vargas Llosa o de Manolo Vázquez Montalbán. El periodista Juan Cruz entrevista Carmen Balcells al seu pis del carrer Casanovas. Una entrevista que respira burgesia, elitisme (la pròpia Carmen declara la importància que han tingut per ella les relacions amb gent culta), i al final, inclús tribalisme, nostàlgia. Aquella nostàlgia tant pròpia de la colla de la gauche divine de passar-se llargues estones parlant d'aquest i d'aquell altre, amb la divina capacitat d'enquadrar a cadascú al seu lloc i mostrar una certa superioritat sobre el propi lector, amb aquell aire tant provincià com dient "nosaltres formàvem part d'aquest cercle i tú no". Per això aquesta secció és el Cafè del Diumenge, per reflexionar: amb l'admiració que naturalment professo per qui va contribuït a fer de Barcelona una capital literària, no puc però evitar aquest sentiment ranci en el recorregut de l'entrevista. Tot serà perquè ara és la dreta qui organitza les rebelions cíviques.

El debate sobre la presencia de Carlos Losada en Clickair reactiva el virus del provincianismo

El diario electrónico e-noticies publica hoy un artículo de opinión de su director en el que critica a Carlos Losada y a ESADE por la vinculación del primero con Clickair (Losada es director general de ESADE y Presidente de Clickair). Sin duda alguna, se trata de focos de provincianismo que perjudican las aspiraciones soberanistas que defiende hotelcatalunya. En primer lugar, ESADE es una institución privada cuyo director general puede o no puede apoyar a otras empresas, o bien aconsejarlas o bien presidirlas. Hacerlo o no hacerlo es algo que concierne a ESADE y al Patronato que gobierna la institución. La injerencia en la gobernabilidad de ESADE desafina con la libertad y la democracia corporativa e institucional. En segundo lugar, poner en cuestión el prestigio de ESADE es un ejercicio de desinformación agudo. ESADE es uno de los cuatro o cinco puntales de la marca Catalunya a escala global, probablemente junto a IESE, al Barça y dos o tres instituciones más. ¿No será que tal y como comentaba Jordi Pujol hace unos días en Catalunya le tenemos miedo a la excelencia? Finalmente, la crítica desaforada a Clickair tambien realimenta el virus del provincianismo. Iberia toma decisiones empresariales. Clickair es una compañía participada por Iberia pero tambien por empresarios catalanes de corte soberanista, como Artur Carulla a través de la sociedad Quercus Equity. Mezclarlo todo y pasarlo por la coctelera del reduccionismo es como mínimo decepcionante.

Xavier Bosch centra la seva editorial radiofònica del dia en criticar durament Rubalcaba per no prioritzar el "CAT" a les matrícules

Com cada matí, escolto cinc minuts de ràdio "informativa" o desinformativa. Tant se val si és RAC1, Catalunya Radio, la SER o la Cope. He pres el costum de què no siguin més de cinc minuts per tal de no desinformar-me massa. El temps just per escoltar desviacions dogmàtiques com la d'en Xavier Bosch fa uns minuts a RAC1. Ha obert el seu programa reprenent la famosa polèmica de les matrícules. Resulta que el govern de Catalunya va prometre que aquesta seria una prioritat del Ministeri de l'Interior espanyol. I resulta que han incomplert la promesa. A hotelcatalunya em costa imaginar que aquesta sigui una prioritat pel país. Posaríem el mateix èmfasi sobre els distintius si en comptes de la "E" espanyola portéssim una "E" europea? Sisplau, podríem començar, encara que només fós dissimuladament, a pensar en com solucionar problemàtiques greus com l'empreneduria a Catalunya? com les infrastructures de radi mitjà -rodalies, autovies-? com l'ús de l'ànglès en el sistema universitari? Realment algú creu que serem més sobirans amb un "CAT" al costat d'una "E"?

Jordi Pujol afirma a ESADE que "a Catalunya impera una dictadura intel.lectual que preten que tots siguem mitjanets"

Jordi Pujol, catedràtic de la Càtedra de Lideratges d'ESADE, ha pronunciat la lliçó inaugural del programa "Pensar el Lideratge", organitzat per l'escola de negocis catalana. Durant més d'una hora ha reflexionat sobre els lideratges en clau de país, posant l'èmfasi en el fet que "un líder mai ha de tenir por de ser bo". En aquest sentit, Pujol creu que a Catalunya "hi ha una ideologia dominant anti-excel.lència", que es reflecteix en el fet que "cap universitat es troba en posicions capdavanteres a cap ranking internacional (amb excepció és clar de les escoles de negocis)". Aquí és quant l'ex-president ha afirmat que al final el sistema preten que tots siguem "mitjanets", "més o menys bons", però sense que ningú "pugui excel.lir". Crec que és un diagnòstic excel.lent de la cultura de la mediocritat barcelonina, catalana i espanyola.

El regidor Portabella segueix obsessionat amb els "creuers" en el debat sobre la dimensió de l'aeroport internacional d'El Prat

El regidor de Turisme de l'Ajuntament de Barcelona escombra cap a casa. En el debat sobre l'abast dels vols internacionals i els usos de la nova terminal sud, la seva gran preocupació és la potencial pèrdua de "500,000 pernoctacions que afectaran de manera decisiva en el tràfic de creuers al port de Barcelona". Hotelcatalunya respecta plenament el rol del turisme en el desenvolupament de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. És més, el turisme hauria de ser un dels sis o set grans sectors estratègics del país (compte, no l'únic). I per tant això s'hauria de reflectir amb centres de decisió, noves empreses i tecnologies aplicades al sector radicades a Catalunya. D'aquí a fer dels creuers una obsessió permanent en va un bon tros. Encara sort que no hi ha vinculat el Zoo, l'altre gran mal de cap del regidor Portabella.

CAFÉ DEL DOMINGO / El avance de los valores liberales y neocon en Cataluña

El post "Café del Domingo" es una reflexión de intención semanal sobre temas de actualidad. Lo publicaré indistantemente en cualquiera de los tres idiomas habituales del blog y por lo tanto el título de la sección se adaptará al idioma correspondiente. En los últimos meses observamos como Cataluña es foco del crecimiento de los valores liberales, que en ocasiones se confunden con los valores neocon. Algo de esto nos cuenta hoy La Vanguardia. De todas formas, si hay algo que me llama la atención es la sencillez de estos valores, la seguridad que transmiten, y por encima de todo, el espíritu de rebeldía. Cuando en los 60 dominaba en España el liderazgo rígido común de cualquier dictadura, el progresismo real e incluso las tibias notas progres de la gauche divine eran interpretadas como una bocanada de verdadera libertad. Y la juventud y los intelectuales de la época se agarraron a ese espíritu por su valor de rebeldía contra los valores dominantes, el inmovilismo de una dictadura. Hoy, cuando parece que la sociedad ha sido teñida de esos valores que en su día tuvieron que ser conquistados, los valores progresistas, parece que le hemos dado la vuelta a la tortilla, porque son precisamente las clases conservadoras jóvenes las que se presentan con ese espíritu de rebeldía: es la derecha la que salta a la calle para protestar, es la derecha la que opta por una actitud de semiclandestinidad en las ondas, es la derecha la que pide abandonar lo políticamente correcto para atajar problemáticas como la inmigración, y es la derecha la que pide un esclarecimiento de los oscuros atentados del 11-M, apelando a la mano negra de los progres. Sólo hace falta pasearse por las páginas de Libertad Digital para detectar ese espíritu resistencialista que se ha instalado entre los neocon, algunos de los cuales, por cierto, provienen de esa izquierda que luchó por las libertades en los 60. Es por esta razón posiblemente que el excelente conseller Joan Manuel Tresseras (probablemente el mejor conseller de Cultura de la democracia catalana), afirmaba recientemente que "en Cataluña pesan todavía más que en España los valores sesentayochistas".

Segons el prestigiós genetista de Stanford Luigi Cavalli-Sforza, els bascos tenen una freqüència de Rh negatiu més elevat que la resta del món

Ho afirma en una brillant entrevista a El Mundo en paper aquest dissabte. Segons Cavalli-Sforza, el percentatge de persones amb Rh negatiu al País Basc està al voltant del 35%, però si s'analitzen els gens (que són dobles per cada persona) aquest percentatge s'eleva fins al 50%. Aquesta dada contrasta amb el 10-15% dels anglesos i els madrilenys o el 4% dels sards. Més enllà de l'Rh negatiu, Cavalli-Sforza afirma que "en societats culturalment diferenciades, normalment aquesta diferència va acompanyada d'una diferenciació lingüística, que a la vegada reforça les diferències genètiques: per la senzilla raó que solen contraure matrimoni persones que parlen la mateixa llengua". Naturalment, aquest fenomen de correlacions seria probablement poc representatiu del que succeeix a Catalunya.

Per saber més: pàgina web del professor Cavalli-Sforza a Stanford

El notari Juan-José López Burniol preveu un gravíssim conflicte institucional i obre les portes a la independència en el curt termini

En un dels seus habituals articles d'opinió a El Periodico, el prestigiós notari fa una reflexió que hotelcatalunya comparteix plenament. Molt probablement no veurem un desplegament fàcil de l'Estatut. I davant d'aquesta situació, Catalunya haurà de prendre la decisió d'engegar la via sobiranista o bé la de la major implicació i vertebració amb Espanya. D'aquest dilemma en treiem dues notes igualment de positives: la primera és que cada dia és més a prop la difuminació del nacionalisme que esgota i contamina; la segona, que cada dia un sector més ampli de la societat civil veu el sobiranisme com una de les opcions més vàlides per al seu benestar.

Alberto Ruiz-Gallardón fa un discurs d'estadista al Cercle Financer de La Caixa, on defensa una aliança estratègica entre Madrid i Barcelona

En un discurs d'estadista, per la seva capacitat de veure més enllà de la tàctica política, Gallardón ha fet avui una proposta més pròpia del Maragall alcalde. No és menyspreable. Aproximar posicions entre Madrid i Barcelona no juga en contra de la sobirania de Catalunya, de la mateixa manera que poden aproximar posicions Estocolm i Helsinki sense voler dir que Suècia i Finlàndia s'uneixen. De fet, probablement sigui Barcelona la ciutat que més podria guanyar d'una aliança d'aquest tipus, tant en l'àmbit industrial i financer com en el logístic i també en el cultural. Si Madrid i Barcelona sumen esforços en diversos àmbits de col.laboració, feu-ne la prova, veureu que en la majoria d'indicadors estaríem parlant d'una de les tres entitats "panurbanes" de referència a Europa.