La Caixa i Vueling Airlines dónen un impuls a la transparència de l'enquilosat i opac model empresarial de Catalunya

Ahir va ser el dia en què dos empreses amb headquarters a Catalunya, tot i que amb tamanys i en sectors absoultament diferents, La Caixa i Vueling Airlines, van anunciar als mitjans de comunicació el seu compromís amb la transparència. La Caixa treurà a borsa la seva cartera industrial, que és la més important d'Espanya i una de les més importants d'Europa per valor de mercat (uns € 20,000 milions). Vueling Airlines col.loca a borsa el 42.6% del seu capital, després de la forta injecció que Apax Partners ha suposat per al seu creixement i posicionament en el mercat. Les dues decisions suposen un salt cuàntic en quant a la indepèndencia de gestió i la transparència. Estar a borsa significa rendir comptes. Fer visible i transparent la gestió. I naturalment, tenir més possibilitats de creixement. De forma anòmala, les grans empreses familiars catalanes tradicionalment han rebutjat ser a borsa, la qual cosa ha causat un dany terrible a la seva expansió internacional. Avui, només tres empreses amb seu operativa a Catalunya (Abertis, Gas Natural i Banc Sabadell) són a l'Íbex-35., i cap dels grans grups familiars hi són: els Carulla (Agrolimen); els Lara (Planeta); els Gallardo (Almirall); els Rubiralta (CH Werfen Life).

Felip Puig sitúa a CiU, por si había dudas, en la vía golpista "a la venezolana"

En unas espectaculares declaraciones del portavoz neoconvergente, éste ha afirmado que "s'ha demostrat que Artur Mas és el líder moral del país, i entenc que d'ara endavant i durant aquesta legislatura el podrem considerar l'altre president".

Los comentarios de Felip Puig confirman que el ala "neocon" de CiU todavía no ha aceptado los resultados de hace dos semanas. Y lo que les va a durar, teniendo en cuenta que sus paisanos morales (el PP español) han tardado como mínimo tres años en aceptar la derrota en las elecciones legislativas españolas. Los partidos que tratan de reinventar la democracia dando lecciones de moralidad a la ciudadanía, apropiándose del espacio público y poniendo en duda la propia ley, en este caso la del parlamentarismo, merecen la máxima reprobación, almenos desde "Hotel Catalunya". Sin duda, cualquier opción soberanista no nacionalista, que es la que sin tapujos defiende Hotel Cat, parte desde una concepción racional, fundamentada en la ley, orientada al bienestar de la ciudadanía, y nunca sostenida por una autoridad moral invisible y antiliberal que algunos desearían imponer.

Oriol Pujol Ferrussola sintetitza en un article el pensament romàntic de CiU, en el sentit irracional i classista del s.XIX

Un article que mostra el ple desconcert que es viu "a casa de l'amo" (o sigui, el "President" Pujol).

"... la gent busca alguna explicació al fet que les coses estiguin succeint com succeeixen. Una persona com José Montilla serà president de Catalunya, i fa sis mesos ni tan sols ho havia imaginat."

" .... I la càrrega d'il·lusió per vèncer el desencís és el senzill convenciment que el País hi és i la seva gent també, i que som moltíssims els que ens l'estimem de tot cor".

Article sencer a e-notícies

Alfredo Abián, director adjunto de "La Vanguardia", roza el golpismo mediático y acuña el concepto de "hackers de la política" asociado al tripartito

"El tripartito quiere destruir a CiU. La profecía es de Artur Mas y la pudieron leer ayer en este diario (La Vanguardia). Alguien podrá creer que la aseveración del líder nacionalista forma parte de los despechos de un mal ganador. Sin embargo, en esta Catalunya donde se abren paso los hackers de la política, no cabe excluir comportamientos primitivos excluyentes ni intentos de deportaciones mentales ... "

Leer artículo entero.

¿Y de la gauche divine no se puede aprovechar nada? "Eran demasiado vagos"

Afirma Valentí Puig avui en una entrevista a El País (pàg. 40 en paper). Valentí Puig, escriptor que s'ha caracteritzat sempre pel seu ull crític respecte a la societat catalana, és ara més explícit que mai. La seva resposta es produeix en el fil d'una conversa en què ell reinvindica el conservadurisme cultural, en el sentit d'aprofitar allò més interessant de generacions anteriors, sense deixar-se meravellar per la ruptura permanent. El seu concepte de la gauche divine reforça la batalla que viuen avui diferents nuclis culturals decadents. Sembla que ningú vol ser el primer en desaparèixer. Ara bé, el que diu en V.P. sobre la gauche divine és certament, una frase retòrica. Qui dubtaria de la seva laziness?