El tripartit pot tornar a governar tot i que CiU és el partit que suma més vots i escons

La nit electoral ja ha produït les primeres "perles" per tenir en compte: la més rellevant és l'entrada de Ciutadans de Catalunya en l'arc parlamentari, de la qual cosa m'alegro en el sentit de pluralitzar l'espai democràtic i de donar la benvinguda a un ex-alumne d'ESADE al Parlament. En aquest sentit, una de les perles més potents de la nit ha estat el comentari de la brillant catedràtica Montserrat Nebrera, número dos del PPC, que ha afirmat que "part del vot de l'extrema dreta del PP ha anat a parar a Ciutadans, i això és positiu per nosaltres". La mateixa Nebrera insisteix tota la nit en què l'electorat popular ha d'estar "tranquil", perquè un gran moment històric està a punt de produïr-se. Quin serà? (no paro de donar-li voltes)
a) la victòria del PP a Espanya, que és el què realment els interessa (les eleccions catalanes són com un "partit amistós"
b) la fusió amb CiU, de manera que tot el centre-dreta estigui unit a Catalunya
c) el pacte "silenciós" amb CiU per tal que els convergents governin en solitari

Ha arribat el dia-D de la campanya del "Zoo d'en Pitus"

Fa només tres dies vaig fer arribar aquest SMS a unes 30 persones, que després es va extendre a com a mínim 300 persones segons els meus sondejos: "El dia 1-Nov reflexiona. Si guanya Artur Mas, guanyen Pedralbes i el Turó Park, guanyen la Núria Feliu i la Lloll, guanya la Moreneta, guanya la corrupció. Per una Catalunya innovadora, moderna i sobirana". En menys de 90 minuts arribaran al Centre Electoral els primers resultats escrutats a través de PDA's i sabrem fins a quin punt PSC i ERC han pogut resistir l'embranzida de CiU. Un partit que durant la campanya s'ha mostrat sobradament convençut d'una victòria aclaparadora. Però com afirmava Juan Campmany a La Vanguardia el passat diumenge, "cuando eres el líder, es mejor invertir tu dinero en hablar de tí que en hacerlo de tu competencia". Artur Mas i Felip Puig s'han passat tres quarts de campanya bofetejant als rivals, fent publicitat negativa. En canvi, a mí personalment no m'ha quedat un posicionament clar de partit. Altres, com Esquerra o Ciutadans-Partit de la Ciutadania, han sabut explicar en una frase el seu posicionament. Els primers, en un "statement" de sobirania i major eficiència del sector públic. Els segons, "expulsant el nacionalisme de l'espai públic". Una campanya que ha estat marcada pel baròmetre personal de Sala-Martín, gràcies al qual molts catalans hem descobert o redescobert què era el Zoo d'en Pitus, i gràcies al qual hem vist com a alguns polítics se'ls "pugen els colors" quan declaren davant la ciutadania que no estan ni de bon tros tant preparats o bregats com se'ns demana a la majoria per exercir càrrecs de responsabilitat en qualsevol organització.