A RAC1, emissora del Grup Godó, critiquen Montilla per haver convertit totes les "s" en "s sonores" durant el debat d'investidura

En la línia del nacionalisme racista que de tant en tant aflora en la societat catalana, com també en l'espanyola o en la belga, el conductor del programa matinal de RAC1 ha comentat en una de les seccions del programa aquest gran pecat de Montilla. El més greu és que s'ha quedat tan ample. Sense més comentaris. Una vegada més, des d'Hotel Catalunya creiem que el nacionalisme racista és el principal enemic del sobiranisme. En la mateixa línia, Joan Oliver, director de la Fundació Catalunya Oberta, afirma en la seva columna al diari Avui, també del grup Godó, que "Montilla ha signat la defunció del catalanisme". Confondre el catalanisme amb el nacionalisme, gran error per part de l'ex directiu de TV3. És més catalanista el que lluita per Catalunya i els seus ciutadans o el que parla (si pot ser en una tertúlia, millor) del manteniment de la simbologia "sagrada"?

Preocupante falta de mujeres de referencia en la sociedad catalana, con capacidad de liderazgo en el plano político o empresarial

Mientras Hillary Clinton ganaba las elecciones al estado de Nueva York, Ségolène Royal hacía lo propio en las primarias de los socialistas franceses. En el mismo orden político, una nueva figura emerge como la nueva "dama de hierro" (con mucha mayor "finezza" que la anterior), Angela Merkel, que lidera sin aspavientos la "grosse koalition" alemana. En el plano empresarial y concretamente en España, figuras como Ana Patricia Botín, presidenta de Banesto y la mujer más influyente de Europa según Financial Times; Amparo Moraleda, presidenta de IBM para el sur de Europa, o Isabel Aguilera, presidenta de Google España, despuntan claramente en empresas con un gran perfil innovador. Y qué duda cabe que una de las figuras mejor valoradas del gobierno español es la vicepresidenta Mª Teresa Fdez. de la Vega. Todas estas mujeres, sin duda, son ejemplos de gran capacidad de liderazgo y de gestión. Sin embargo, me pregunto si no es un síntoma de falta de dinamismo de la sociedad catalana que aquí no surjan referentes, en lo político, lo social o lo económico, como está sucediendo en los países mencionados. Y todo esto sucede en un mundo en el que se ha demostrado (como dice Muhammad Yunus) que las mujeres son mucho mejor gestoras que los hombres.

Artur Mas ens deleita amb un festival de perles, entre elles que "el 1980 la democràcia a Catalunya era més forta i més neta"

En el primer Consell Nacional de CDC després de les eleccions, Artur Mas no ha parat de comprar números per ser el proper líder populista de l'esquerra mexicana o de la dreta veneçolana. Després del gest de desaprovació que va oferir el passat divendres a Ernest Benach, la cúpula convergent ens va seguir deleitant amb perles com que "quan guanyes no pots fer autocrítica" o "hem guanyat i no se'ns permet governar". Finalment, per si no n'hi havia prou, i seguint el fil d'aquesta mena d'autoritat moral que sorgeix del romanticisme i la irracionalitat, "Madelman" Mas va afirmar que "seguiré al peu del canó" perquè "tinc la confiança majoritària de la gent i l'autoritat moral per liderar Catalunya", amb una "guinda" final al més pur estil "frentista", afirmant que "ni Esquerra ni ningú aconseguirà intimidar-nos". Canvieu el nom de Mas pel de qualsevol líder conservador de la dreta llatinoamericana suportada per Estats Units als anys 70 i la fòrmula us resultarà familiar.