Segons el prestigiós genetista de Stanford Luigi Cavalli-Sforza, els bascos tenen una freqüència de Rh negatiu més elevat que la resta del món

Ho afirma en una brillant entrevista a El Mundo en paper aquest dissabte. Segons Cavalli-Sforza, el percentatge de persones amb Rh negatiu al País Basc està al voltant del 35%, però si s'analitzen els gens (que són dobles per cada persona) aquest percentatge s'eleva fins al 50%. Aquesta dada contrasta amb el 10-15% dels anglesos i els madrilenys o el 4% dels sards. Més enllà de l'Rh negatiu, Cavalli-Sforza afirma que "en societats culturalment diferenciades, normalment aquesta diferència va acompanyada d'una diferenciació lingüística, que a la vegada reforça les diferències genètiques: per la senzilla raó que solen contraure matrimoni persones que parlen la mateixa llengua". Naturalment, aquest fenomen de correlacions seria probablement poc representatiu del que succeeix a Catalunya.

Per saber més: pàgina web del professor Cavalli-Sforza a Stanford

El notari Juan-José López Burniol preveu un gravíssim conflicte institucional i obre les portes a la independència en el curt termini

En un dels seus habituals articles d'opinió a El Periodico, el prestigiós notari fa una reflexió que hotelcatalunya comparteix plenament. Molt probablement no veurem un desplegament fàcil de l'Estatut. I davant d'aquesta situació, Catalunya haurà de prendre la decisió d'engegar la via sobiranista o bé la de la major implicació i vertebració amb Espanya. D'aquest dilemma en treiem dues notes igualment de positives: la primera és que cada dia és més a prop la difuminació del nacionalisme que esgota i contamina; la segona, que cada dia un sector més ampli de la societat civil veu el sobiranisme com una de les opcions més vàlides per al seu benestar.

Alberto Ruiz-Gallardón fa un discurs d'estadista al Cercle Financer de La Caixa, on defensa una aliança estratègica entre Madrid i Barcelona

En un discurs d'estadista, per la seva capacitat de veure més enllà de la tàctica política, Gallardón ha fet avui una proposta més pròpia del Maragall alcalde. No és menyspreable. Aproximar posicions entre Madrid i Barcelona no juga en contra de la sobirania de Catalunya, de la mateixa manera que poden aproximar posicions Estocolm i Helsinki sense voler dir que Suècia i Finlàndia s'uneixen. De fet, probablement sigui Barcelona la ciutat que més podria guanyar d'una aliança d'aquest tipus, tant en l'àmbit industrial i financer com en el logístic i també en el cultural. Si Madrid i Barcelona sumen esforços en diversos àmbits de col.laboració, feu-ne la prova, veureu que en la majoria d'indicadors estaríem parlant d'una de les tres entitats "panurbanes" de referència a Europa.

Oda al Tío Pepe

Leo hace escasas horas en una revista de análisis de vinos: "Que este vino, que es uno de los mejores del mundo (el Tío Pepe de Bodegas González Byass), cueste la botella seis euros, parece un sarcasmo o un insulto". Y al cabo de unos minutos, en las borrascosas páginas de El Mundo, leo otra crítica, un análisis de Marçal Sintes, a otro gran Pepe, el que lleva las riendas de la Generalitat, la antítesis del político-actor: "Montilla encaja, con todos los respetos, en la caracterización del perfecto aparatchik: conocimiento de las propias limitaciones; inoxidable voluntad de poder; gran capacidad de trabajo; infalible autocontrol emocional; observación científica del adversario; y obsesión por mantenerse maquiavélicamente protegido o a salvo". Posiblemente, como algunos de los grandes vinos: alejados del histrionismo, discretos, equilibrados. Tambien posiblemente, lo que un país como Cataluña necesita hoy y en los próximos años, hasta el próximo "amontillado", que será soberanista.