Duran Lleida omple dues pàgines senceres de El Pais amb un article en què es postula com a ministre a Madrid

Després d'una anàlisi en què torna a dedicar el 60% de les línies en criticar al tripartit (com diu ell, el "Tripartito Exprés"), Duran deixa anar una pluja fina en què parla de la legitimitat del nou govern, com aquells ex-franquistes que dónen lliçons de democràcia. En un atac de nostàlgia, reivindica la figura de Pujol com a vertebradora de la identitat que CiU mai tornarà a recuperar i finalment es postula com a ministre a Madrid: "debemos perseguir el objetivo de participar claramente en el Gobierno de España".

Japón enseñará patriotismo en las escuelas y China contrata a relaciones públicas de Madison Avenue mientras mantiene a 31 periodistas encarcelados

Son las contradicciones de Oriente. Japón, país que como Alemania ha tenido que soportar el peso de la culpabilidad tras la Segunda Guerra Mundial, vuelve al patriotismo. Y lo hace en las aulas, ahí donde la sensibilidad es mayor. La enseñanza de esta asignatura tiene como objetivo "cultivar una actitud de amor a la nación y a la patria". Probablemente J. Habermas, padre del patriotismo constitucional, pondría reparos a esta medida. Por otro lado, leo en The Wall Street Journal que el Gobierno Chino ha contratado a entre otras a la agencia WPP para diseñar un programa de relaciones públicas para los camaradas comunistas. Es decir, Madison Avenue se mete de lleno en la burocracia china. Naturalmente, la vista está puesta en los próximos y ya cercanos Juegos Olímpicos de Beijing'08. Mientras tanto, China es el país del mundo que mantiene a un número más elevado de periodistas encarcelados por razones políticas (31), por encima de Cuba (24). Ambas noticias me conmueven, aunque sea en medio de la natural previsibilidad de las contradicciones de oriente. Unos se "rearman" (Japón), otros se "maquillan" (China). Que Occidente tome nota de estas contradicciones. Suceden en la suficiente lejanía como para que la reflexión sea lo más objetiva posible.

La renúnica de la PhD. Pilar Dellunde torna a situar Esquerra en l'òrbita de l'amiguisme i l'allunya de l'anhelada meritocràcia

En un Govern amb ànsies de corregir errors del passat, Esquerra hi torna. Aquesta vegada perdent Pilar Dellunde, una autoritat en lògica matemàtica i intel.ligència artificial. Aquest cas se suma a altres decisions com la pràctica invisibilitat de Joan Ridao, un dels perfils més estadistes d'Esquerra, que posen en dubte la professionalitat de les estructures i mecanismes de decisió d'un partit que s'aferra a la seva vessant xirucaire i "cridanera". Exemples com aquest ens continuen obrint pas en el corrent sobiranista professional i no identitari.

Per Josep Borrell, "d'aquí a poc temps, Europa es pot convertir en una residència de la 3a edat instal.lada a l'aire lliure"

En una entrevista que el diari El Pais publicava aquest diumenge, el president del Parlament Europeu posava l'accent en alguns assumptes de gran interès estratègic. També és cert que no apuntava pas les solucions. En la tradicional elecció entre el model xinès o l'indi, Borrell vira vers l'Índia, perquè "són el país més jove del món, democràtic, amb capacitat d'innovació i profundament arrelat en la cultura política occidental". En canvi, "la Xina serà abans vella que rica, i a més no és una democràcia". Finalment, Josep Borrell demana que no ens amaguem de reconèixer davant del món que Europa "és un poder moral". Davant d'aquestes interessants reflexions, ens hem de preguntar què està fent Catalunya per acostar-se a les recomanacions del president del parlament europeu: 1) estem més a prop de la Índia que de la Xina? 2) Tenim capacitat d'innovació tecnològica i potenciem les fonts renovables d'energia; 3) Som atractius per la gent jove, que ens veu com una societat cosmopolita on desenvolupar la seva creativitat? 4) anem cap a la visió de la residència de la 3a edat? 5) som un poder moral, és a dir, un país sense corrupció i amb una administració eficient?

Per saber més sobre Josep Borrell, enginyer aeronàutic i doctor en Ciències Econòmiques

Ante la desconcertante crisis de liderazgos (político, empresarial, social), Cataluña necesita encontrar a sus "Al Gore"

La capacidad de liderazgo de Al Gore es incuestionable. Tras la derrota en las elecciones presidenciales de 2000, Gore emprendió una nueva etapa para concienciar a la población mundial de la crisis climática global. Y lo ha hecho como un auténtico líder. 1) Bajando al terreno, recorriendo centenares de ciudades para repetir machaconamente su mensaje. 2) Demostrando con hechos y análisis todas sus conclusiones, lo cual le aleja de las visiones "buenistas" de corte ecologista y otras corrientes de opinión blandas. 3) Riéndose de sí mismo. Es delirante el momento de la conferencia en el que se presenta de la siguiente forma: "I used to be the next president of the United States of America". Y 4) Finalmente, Al Gore es inspirador. Nos lanza un mensaje de grandes consecuencias: "The most important renewable energy is political will". Cataluña necesita encontrar a sus Al Gore.

Find out more on Albert Arnold Gore Jr.
Find out more on the movie "An Inconvenient Truth"
Take action

Segons Juan Goytisolo, "las estrellas del Partido Popular son más retrógrados que los tecnócratas del Opus Dei en los 60's"

El suplement Culturas de La Vanguardia oferia ahir una llarga entrevista a l'escriptor i pensador català. En una reflexió sobre els últims anys de la política espanyola, Goytisolo va remarcar que la segona etapa del govern Aznar va ser l'equivalent a una "intransición". Segons Goytisolo, "Aznar quiso volver a las fuentes ideológicas, intelectuales y culturales del franquismo ... me parece bastante fuerte que citara a los Reyes Católicos como modelo. Hay que tener en cuenta que en aquella época se produjo la expulsión de los judíos, de los gitanos y establecimiento de la Inquisición ... España retrocedió medio siglo con el segundo mandato de Aznar. Llevó a cabo una política arrogante con Marruecos y una alianza con Estados Unidos, como Franco en 1950 mediante el pacto con Eisenhower".

El monologuista Federico Jiménez Losantos cree que "España no tiene arreglo" y vuelve a apelar a un clima de pre-guerra civil

El humorista intervino en esta ocasión en el programa de Telemadrid que dirige Sánchez-Dragó. Sus declaraciones sobre la "maldad" de Zapatero y sobre el separatismo son una auténtica dosis de humor para afrontar el "puente" con una sonrisa.

VER EL VIDEO EN YOUTUBE

Una decisió improvisada i visceral de Lara Bosch que posa en perill l'altíssima reputació de Vueling Airlines

Vueling Airlines, una de les empreses catalanes de major reputació global, ens ha mostrat aquesta setmana la cara i la creu. Per una banda, una sortida modèlica a borsa, que demostra en part la gran visió que van tenir Apax Partners i Jet Blue amb el lideratge de José Miguel Abad. Per una altra banda, un dels seus principals accionistes, José Manuel Lara Bosch (a través d'Inversiones Hemisferio), també president de Planeta, ha tingut una sortida de to més pròpia del programa "No em ratllis" de Julia Otero que no pas del president del Cercle d'Economia: ha decidit que Planeta trenqui relacions amb ESADE perquè Carlos Losada, director de l'escola de negocis, va acceptar recentment ser president no executiu de Clickair, rival de Vueling Airlines. Decisions d'aquest tipus demostren la miopia estratègica i baixa cata moral (incapacitat d'ordenar prioritats a la vida) d'alguns empresaris catalans com Lara, més alineats amb el proteccionisme i el franquisme sociològic que no pas amb la independència i llibertat del director d'una institució per aportar el seu valor i el seu consell a l'empresa que cregui convenient. Decisions com aquesta demostren quant de vulnerable és la reputació d'una organització i la relevància de tenir a tots els "stakeholders" alineats amb el teu projecte. En cas contrari, individus accionistes com Lara Bosch poden tombar amb un no res la imatge de la possiblement millor start-up dels últims 20 anys a Catalunya, Vueling Airlines.

El prestigioso "The Wall Street Journal" pone en duda la recuperación de la memoria histórica por parte de Rodríguez Zapatero

En un artículo firmado por Keith Johnson en la edición de Lunes 4 (página 28), José Luis Rodríguez Zapatero es duramente criticado, entre otras cosas, por querer borrar los símbolos franquistas de tantos municipios españoles. Se le atribuye su pasión por recuperar la memoria histórica al trauma sufrido por la experiencia de su abuelo Juan Rodríguez Lozano. Desde Hotelcatalunya no cabe otra opción que la severa crítica a aquellos que, como el Partido Popular, siguen resistiéndose a una firme condena del golpe de estado de 1936. España y Cataluña han vivido en los últimos 30 años un ensimismamiento excesivo respecto a los logros y réditos de la tan sacralizada "transición democrática". En un término que de hecho fue acuñado por Aznar, el de "la segunda transición", el Estado de Derecho debe imponerse al pacto del silencio. En países como Alemania o Austria sería impensable haber aguantado ese silencio durante 30 años. Ahora es el momento de reconocer que la "transición" fue memorable, entrañable, histórica, pero como tal, como transición, fue un pacto entre la incipiente democracia y la anterior dictadura. Bueno es subrayar que una de las partes del acuerdo era una dictadura y que el Estado de Derecho se asienta sobre bases plenamente democráticas.

Uns 5,000 ciutadans veneçolans voten avui a Barcelona, mentre el diari "El Pais" no cita ni una sola vegada Manuel Rosales, candidat opositor

"El Pais" publica avui dos extraordinaris reportatges relacionats amb les eleccions presidencials a Veneçuela. El més sorprenent és que Manuel Rosales, candidat del bloc opositor, de perfil socialdemòcrata, no surt citat ni una sola vegada. El "comandante paracaidista" de boina vermella acapara tots els reportatges. En un d'aquests reportatges, una excel.lent radiografia de la família d'Hugo Chávez en el seu Estat natal de Barinas, es demostra què fàcil és pregonar socialisme però practicar el capitalisme més salvatge. Un dels seus germans, el banquer Adelis Chávez, s'ha autoadjudicat les reformes de l'estadi local de futbol, per valor de € 40 milions. És el reflexe d'una nova classe social que creix sota el nom de"Boliburguesía", és a dir, la burguesia bolivariana. La mare, Doña Elena de Frías, és un dels puntals de la revolució, i és clar, amb un llenguatge tant populista que recorda al fill, o potser, a Felip Puig o Artur Mas. Afirma que "las acusaciones de nuestro enriquecimiento son injustas. Deploramos la guerra sucia que ha emprendido la oligarquía contra la revolución. Pero estamos llenos de fe y sabemos que el pueblo nos escucha". Com sempre, la fe, el mític intangible de la fe, tant intocable i manipulable, per damunt de la racionalitat i el rendiment de comptes.

Per saber més sobre Manuel Rosales
Per divertir-se escoltant "Aló Presidente"
Veneçolans a Catalunya