According to Jonas Riddestrale, the funky business guru, FC Barcelona is one of the top global examples of a funky organization

"FC Barcelona is interesting because it sort of illustrates the point that you need individualism and collectivism. You cannot rely only on great individualists like Ronaldinho. You need an idea, but the idea is no substitute for the likes of Ronaldinho". JR also took the Catholic Church as an example: "Our Church, the Christianity, sells a product that very few people have ever seen ... If an organization stands the test time you can probably learn something from it".

Convergència i Unió fa el ridícul al Parlament a través del seu portaveu, en insistir una vegada més que la vicepresidència de Carod és fraudulenta

Felip Puig, en la primera sessió en què Carod Rovira ha presentat els plans de la Vicepresidència del Govern, ha posat de manifest una vegada més el desconcert que viu la federació. Puig no ha parat d'insistir una vegada més en què el càrrec de Vicepresident és il.legal, i que per tant, això inhabilitat la feina del número dos del Govern. Quan els altres partits de l'oposició, Ciutadans i PP, criticaven legítimament les polítiques presentades per Carod, CiU continuava en el seu núvol de ressentiment. Tot això succeïa el dia que un dels polítics més brillants d'Unió, Daniel Ortiz, membre del comité de govern, presentava la seva dimissió. CiU viu en aquests moments pendent de l'almoïna que puguin deixar Rajoy o Zapatero en les properes eleccions al govern espanyol.

Segons Josep Maria Fradera, catedràtic de la Pompeu i visitant a Princeton, "la cultura catalana està podrida pel clientelisme i les subvencions"

En una entrevista publicada avui al diari econòmic Expansion (suplement Catalunya de l'edició impresa), l'historiador i co-autor del llibre "La Rectificació" posa també èmfasi en el rol que ha jugat TV3 durant el pujolisme, amb una programació "que s'ha caracteritzat pel seu biaix nacionalista sistemàtic". Fradera qüestiona l'estratègia que CiU i PSC han seguit en les últimes dues dècades, en què "s'han repartit el poder, les esferes d'influència", model que segons l'historiador "ha perjudicat la societat catalana". Finalment, Fradera creu que el preàmbul de l'Estatut és "pintoresc" i que reflecteix "el pitjor autisme català en relació al món que ens envolta".

Tom Sharpe: "I don't know anything about Spain. I am living in Catalonia"

One of the Spanish leading newspapers, El Mundo, publishes on the Sunday's magazine an interview with English satirical author Tom Sharpe. When the journalist asks Mr.Sharpe for his insights on the Spanish political arena, the answer (see above) leaves no room for the political correctness. Some paragraphs ahead, Tom Sharpe says former Spain's Prime Minister José María Aznar was a "stupid idiot". Talking about faith and religion, Sharpe goes "sharper": "I don't think that Christ was God's son, as a father who allows his son to be crucified, he is a pig". Sharpe, author of the Wilt series among other works, is currently living in Llafranc, Costa Brava, Catalonia.

Al cantautor Jaume Sisa no le interesa el arte político porque las ideologías "intentan encuadrar al individuo en una manera exclusiva de pensar"

En una brillante entrevista concedida al diario El Pais, el cantautor catalán hace un elogio al criterio, al corazón y la sensibilidad, pilares básicos de la producción artística según Jaume Sisa, siguiendo la teoría de Bob Dylan. Contrapone esta idea al arte basado en la ideología, porque ésta "no es más que un estrechamiento por el que pasan criterio, corazón y sensibilidad, y quedan empobrecidos porque un artista se debe a su inspiración, talento y necesidad de crear". Catalunya, con el ánimo de recuperar su vigor cultural, necesita espíritus críticos y de altura intelectual como Jaume Sisa.

Leer la entrevista entera en El Pais.

Jose Maria Esparza afirma que "Espanya encara no és una democràcia" i que derrocar la Monarquia "ha de ser una obligació moral"

El responsable de l'editorial navarresa Txalaparta retrata en una llarga entrevista a Diario Ibérico el seu pensament independentista, que es mou entre l'irracionalisme abertzale i un cert racionalisme no historicista.

Per llegir l'entrevista
Per saber més sobre l'editorial Txalaparta

Avui, dia 7 de gener, finalitzades ja les festes, TV3 segueix projectant l'anunci "Per Nadal, Barcelona batega"

Aquest fet és una mostra més de la irracionalitat que domina la gestió de recursos en l'Ajuntament de Barcelona. En una ciutat que practica una asfíxia fiscal i recaudatòria als seus ciutadans, les campanyes d'autopromoció arriben a un punt de sobèrbia en què inclús "es passen de frenada". Avui TV3, després del TN Migdia, emetia l'anunci "Per Nadal, Barcelona batega", en què s'informa als ciutadans que tenim una fantàstica guia a la nostra disposició per accedir a tots els serveis i tota la informació de Nadal.

Aquí trobareu més informació sobre la campanya.

Iniciamos una nueva etapa para una Cataluña independiente y abierta, tras un año en que los Reyes Magos sólo nos han traído carbón

Creo que tres acontecimientos definen el carbón generalizado que nos han dejado este año los Reyes Magos. En primer lugar, el atentado de ETA. Desde mi punto de vista, el impune atentado de la banda terrorista sólo demuestra que ellos siguen negociando, a su manera. El nuevo escenario tiene el riesgo de fragilizar el liderazgo de Zapatero y que esta debilidad irradie en otros ámbitos de su gestión. En segundo lugar, la percepción de inseguridad ciudadana en Cataluña. ¿Terminaremos viajando a las grandes ciudades latinoamericanas para aprender a proteger nuestros "chalés"?. Finalmente, la abrupta división de clases que se anticipa en Cataluña: por un lado, los que han hecho el pelotazo inmobiliario y se han comprado un "Cayenne". Por otro lado, los otros. Qué pena que no sea la meritocracia la que se dedique a ordenar un poquito el escalafón social. Un triple carbonazo de los Reyes Magos.

The comparison of Barcelona to other European capitals is the proof that our growth model is driving us into a social trap

I apologize in advance for the lack of scientific consistency of the post, but I couldn't resist the temptation to write. I've just come back from Munich, the Bavarian capital, among the finest European cities and with one of the busiest airports, following Frankfurt's example. I was living there for several months in 2003 and I now just visited the city for 3 days. Something that really shocked me is the convergence of the cost of living with Barcelona, the Catalan metropolis. Having dinner at the finest or the most casual restaurants costs the same in both cities. Having a beer or a cocktail or attending a concert or clubbing, the same as well. Buying an apartment in the downtown neighborhoods is between 50% and twice as much expensive in Barcelona. And needless to say that the public transportations and publics services work much better in the Bavarian capital. Of course, I forgot, on the other side of the account, salaries are likely to be 30% or 40% higher in Bavaria. The following step in my description is finding answers to this kind of social trap in which we the citizens of Barcelona live. No easy answers. I would just start suggesting that Bavarians work better, finer. Is that a matter of productivity? I would keep going saying that there is no such a real state bubble in that part of Europe. Is that a matter of local corruption? Last, I would suggest Bavaria is a "Freistaat" with a substantially higher degree of financial autonomy. Is that a matter of justice? We'll keep thinking while we are trapped.

Tres desitjos i una recomanació per Nadal

Avui, dia de Nadal, hotelcatalunya expressa tres desitjos:
1) que la societat sigui cada dia més culta i més tolerant davant de la diversitat
2) que siguem menys hipòcrites i més resolutius davant dels reptes que hem d'afrontar
3) que el nou Govern demostri amb una gestió excel.lent que el millor camí a la sobirania no és el nacionalisme identitari, irracional i excloent

Finalment, una interessant recomanació per aquestes dates: llegiu o veieu el documental que National Geographic va publicar el passat Maig sobre "The Gospel of Judas", una extraordinària revel.lació sobre el paper que va representar aquest personatge tant denostat per l'Església.