En els últims anys, si hi ha una cosa que m'ha fascinat dels usos linguïstics als mitjans de comunicació catalans, ha estat la insistència per utilitzar un concepte qüasi-mitològic, més propi de la Renaixença: els "Països Catalans". Avui, l'he escoltat com a mínim dues vegades, pel matí a RAC1 i a CatRadio per la nit. A hotelcatalunya defensem la independència de Catalunya al mateix temps que la llibertat de la resta dels anomenats "països catalans". El què en el segle XIX va ser utilitzat com a concepte mitològic i més tard per Joan Fuster com a unió lingüística, continua tenint avui una connotació política que només pot generar la reprovació de la resta de "països". Ningú gosaria mencionar els "Deutsche Ländern" per referir-se a Alemanya, Àustria i Suïssa. En canvi, sí que és correcte parlar dels "Deutsch-sprachigen Ländern", és a dir, els països de parla alemanya (incloent el bavarès, l'austríac, el suís i l'schwabisch entre d'altres). Malament aniríem si els idiomes marquessin fronteres i dictessin l'estatus polític. Catalunya ha d'exercir un fort lideratge en el mediterrani occidental siguent capaç de desprendre's de la mitologia renaxentista.per saber més dels "països catalans"
1 comentari:
anonymizing hastings pueblo stalinism http knows kousha outside mainland surveillance moneyorder
lolikneri havaqatsu
Publica un comentari a l'entrada