Hoy por la mañana toda Cataluña ha podido asistir, presencialmente o no, al "aplec popular" celebrado en el majestuoso campus del IESE. Se trata de curiosos "estirones" que la ampulosa y enquilosada sociedad civil catalana realiza muy de vez en cuando, esa "gauche" del caviar que dio el salto del proteccionismo a la arquitectura. La "costellada" del IESE es más una necesidad to "show off" que un verdadero anhelo de progreso. Es el íntimo deseo de la burguesía desilustrada por mimetizar el fiestorro aristocrático madrileño, de "Madrit", esa ciudad ahora tambien cosmopolita por la cual no les molesta hacer escala aunque lo disimulen. En fin, como afirma Xavier Roig en uno de sus brillantes artículos, "ara ja no s'hi val protestar, amb ridículs manifestos com si estiguéssim a principis de s.XX , quan els Borbons visitaven la Ciudad Condal". Tal y como apunta Xavier, hotelcatalunya defiende una gestión en red del sistema aeroportuario catalán, un auténtico "aeropuerto internacional de Cataluña", con tres aeródromos conectados entre sí por alta velocidad, actuando Girona y Reus como centros regionales (vuelos europeos) y El Prat de nodo supraregional de media distancia (Europa/África/Oriente Medio, es decir, la famosa región "EMEA").
22.3.07
La "costellada popular" del IESE se convierte en un acto asambleario de la burguesía sesentayochista
Hoy por la mañana toda Cataluña ha podido asistir, presencialmente o no, al "aplec popular" celebrado en el majestuoso campus del IESE. Se trata de curiosos "estirones" que la ampulosa y enquilosada sociedad civil catalana realiza muy de vez en cuando, esa "gauche" del caviar que dio el salto del proteccionismo a la arquitectura. La "costellada" del IESE es más una necesidad to "show off" que un verdadero anhelo de progreso. Es el íntimo deseo de la burguesía desilustrada por mimetizar el fiestorro aristocrático madrileño, de "Madrit", esa ciudad ahora tambien cosmopolita por la cual no les molesta hacer escala aunque lo disimulen. En fin, como afirma Xavier Roig en uno de sus brillantes artículos, "ara ja no s'hi val protestar, amb ridículs manifestos com si estiguéssim a principis de s.XX , quan els Borbons visitaven la Ciudad Condal". Tal y como apunta Xavier, hotelcatalunya defiende una gestión en red del sistema aeroportuario catalán, un auténtico "aeropuerto internacional de Cataluña", con tres aeródromos conectados entre sí por alta velocidad, actuando Girona y Reus como centros regionales (vuelos europeos) y El Prat de nodo supraregional de media distancia (Europa/África/Oriente Medio, es decir, la famosa región "EMEA").
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola
Fent Google m'he trobat una perla sobre l'aeroport.
BCNTraction, que ja parlava així d'aquestes coses l'any 2002 i 2003, algunes publicades a Infonomia.com.
La resta de posts d'aquest wiki no estan pas gens malament (creativitat, recerca, pisos...).
http://www.wikilearning.com/bcn_traction-wkc-3264.htm
Envejosos! On era ESADE ahir? Suposo que fent un exercici de coherència deu ser dur! Qui anava a dir que els de l'Opus Dei li acabarien donant lliçons de catalanitat als "progres" jesuïtes.
Amb l'IESE avancem cap a la Independència! Gora IESE!!
Miquel
Com no he estat alumne ni de l'Opus ni dels jesuïtes, ni d'IESE ni d'ESADE em diverteix bastant aquesta guerra de relacions públiques entre les dues institucions i els seus "tifosi".
No està mal que hi hagi una certa unitat pel que fa a objectius conjunts encara que, francament, no veig al Lacalle demanant la indepedència, ni tampoc al Pedro Nueno, ni al Lara (que es va excusar des de Xina però havia dit que aniria, a la costellada), ni tota la corrúa de gent "guapa" que sempre veiem als mateixos llocs ... pensant el mateix. O no pensant.
M'interessen l'article d'en Roig i el que vaig trobar del BCNTraction perquè intenten pensar diferent i perquè la seva argumentació respecte l'aeroport em convenç més que les que repeteixen una vegada i una altra (en actes multitudinaris o més reduïts) la mateixa gent de sempre.
Aquesta mateixa gent de sempre que moltes vegades es limita a fer acte de presència "perquè toca" (tampoc compromet massa fer el que fa tothom), sense reflexionar massa sobre les propostes que els altres "de sempre" han pensat per ells i els hi donen suport.
Suposo que el fet de que tots es coneixen entre sí, els hi dóna confiança que el que els hi proposen és la millor alternativa.
L'endogàmia de relacions entre els de sempre és espectacular. El 98% dels càrrecs per sota de director general a l'època de Convergència vivien a Sarrià-Sant Gervasi, havien fet la primària i secundària a Jesüites i Escolapis i el famós MBA a IESE o ESADE. (La xifra vé d'una tesi d'antropologia de la UB molt interessant). En resum, una uniformitat a tope que es perpetua i ens empobreix.
El perill d'aquestes dinàmiques és que desemboca en el "Groupthink", un fenòmen estudiat que redueix la creativitat de pensament i garanteix trobar solucions poc óptimes.
Crec que l'article d'en Roig
posa en evidència aquestes dinàmiques dels "de sempre" al proposar un model sensat i molt més interessant per un país que vol crèixer. En fer-ho, es desmarca del "discurs grupal". Favor que ens fa a tots!.
A més diversitat de pensament més diversitat d'estratègies per tirar endavant i més possibilitats de futur.
Nosaltres per ser independents no podem comptar amb el recurs a la força ni de la dimensió sinó que ho haurem d'aconseguir a base de creativitat, intel.ligència i astúcia estratègica. Ens interessa que hi hagi gent que pensi diferent per tenir més idees de futur "a la recàmera".
Publica un comentari a l'entrada