Mentre alguns polítics segueixen embarrancats amb l'Estatut, el fons Nauta Capital inverteix a Califòrnia

És el contrast entre la Catalunya curta de mires, periclitada en un passat que potser mai fóu com alguns imaginen, i l'altra Catalunya, la més dinàmica i innovadora. Exemples d'aquesta Catalunya són Nauta Capital, el fons de capital risc controlat pels que varen ser fundadors de Cluster, o l'empresa biotech Palau Pharma, controlada per la família Uriach. Avui es feia pública la cartera d'inversions del fons Nauta (Xavier Rubió, Ferran Soriano, Marc Ingla, etc ...). De les vuit empreses participades pel fons, quatre tenen seu a EEUU, dues a Gran Bretanya i Irlanda i dues més a Barcelona (entre elles la consultora d'innovació Node). La majoria de les empreses treballen en el camp del software per dispositius mòbils. En el cas de Palau Pharma, avui es coneixia l'acord amb l'alemanya Affectis per llicenciar el desenvolupament d'una molècula. Tot un repte per la Catalunya anclada al Fossar de les Moreres. La sobirania només és possible si els nous empresaris miren endavant, amb voluntat de lideratge global.

Cinco de las seis mayores gestoras de infraestructuras del mundo ya son españolas o catalanas

En una información publicada este domingo por El Pais y Public Works Financing se hacía referencia a este ranking de empresas de infraestructuras, en función del número de obras en explotación en todo el mundo. En un ranking liderado por Macquaire Bank (Australia), le siguen las españolas ACS-Dragados, Ferrovial, Sacyr y FCC y la catalana Abertis. Justo unas semanas despues de que se anunciara que España superará a Alemania en renta en unos cinco años. Un pais que basa sus fundamentos de crecimiento en la construcción y el turismo (ambos sectores muy correlacionados) no es diferente a aquel que basa sus fundamentos en un recurso natural estratégico (petróleo). Me pregunto qué sucede con los incentivos para innovar y qué rol juega Cataluña.

Segons Ferran Soriano, "la nostra intenció és situar el Barça al capdavant a nivell global, la rivalitat local no ens interessa"

El vicepresident del Barça va demostrar una vegada més perquè la gestió del FCBarcelona s'està convertint en un dels "benchmarks" més interessants en el desèrtic panorama empresarial català. Va ser dijous durant la presentació de resultats de meïtat d'exercici. En la clàssica pregunta dels periodistes sobre la rivalitat amb el Madrid en quant a generació d'ingressos, Soriano va tornar a situar al Barça en l'àmbit global, que és el que li correspon, evitant fer comparacions amb el model de creixement del Madrid, "perquè la rivalitat local no ens interessa".

"Catalunya Ràdio" i RAC1 segueixen utilitzant amb absoluta normalitat el concepte mitològic de "Països Catalans", una llosa per la sobirania

En els últims anys, si hi ha una cosa que m'ha fascinat dels usos linguïstics als mitjans de comunicació catalans, ha estat la insistència per utilitzar un concepte qüasi-mitològic, més propi de la Renaixença: els "Països Catalans". Avui, l'he escoltat com a mínim dues vegades, pel matí a RAC1 i a CatRadio per la nit. A hotelcatalunya defensem la independència de Catalunya al mateix temps que la llibertat de la resta dels anomenats "països catalans". El què en el segle XIX va ser utilitzat com a concepte mitològic i més tard per Joan Fuster com a unió lingüística, continua tenint avui una connotació política que només pot generar la reprovació de la resta de "països". Ningú gosaria mencionar els "Deutsche Ländern" per referir-se a Alemanya, Àustria i Suïssa. En canvi, sí que és correcte parlar dels "Deutsch-sprachigen Ländern", és a dir, els països de parla alemanya (incloent el bavarès, l'austríac, el suís i l'schwabisch entre d'altres). Malament aniríem si els idiomes marquessin fronteres i dictessin l'estatus polític. Catalunya ha d'exercir un fort lideratge en el mediterrani occidental siguent capaç de desprendre's de la mitologia renaxentista.

per saber més dels "països catalans"

Una editorial del diario e-noticies critica a Carod por declarar que el nacionalismo esencialista no tiene futuro

En la editorial del diario electrónico, "Esquerra, final de trajecte", no dan muestras de entender la vía soberanista natural, que es la que no se apoya en el nacionalismo esencialista que Carod hace bien en criticar, y si cabe, abandonar. En la misma conferencia, pronunciada en el marco del Foro Nueva Economía de Madrid (Forum Europa), Carod Rovira presentó un discurso moderno, con pinceladas liberales, defendiendo el dinamismo de las sociedades y su capacidad de cambio, para "buscar nuevos referentes". Un mensaje que muy probablemente debe sonar a ciencia ficción en algunos de los sectores más inmovilistas de los nacionalismos catalán y español.

Artur Mas afirma que "el Govern de Catalunya està sotmès als interessos electorals del PSOE" un dia després de l'històric acord sobre l'Arxiu

Artur Mas va demostrar una vegada més ahir diumenge el desconcert estratègic que viu la federació CiU. Un dia després que José Montilla aconseguís una fotografia històrica que ni Pujol ni Maragall mai van aconseguir (amb els presidents Camps, Iglesias i Matas constituïnt el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó), Artur Mas feia aquestes declaracions. La contradicció és manifesta i posa en evidència al líder de CiU. L'electorat de Catalunya està cansat de la política de la crispació, que tants problemes estètics i morals ha portat a Espanya i que des de fa uns anys CiU intenta importar a Catalunya, ara més que mai, de la mà del PP.

According to Jonas Riddestrale, the funky business guru, FC Barcelona is one of the top global examples of a funky organization

"FC Barcelona is interesting because it sort of illustrates the point that you need individualism and collectivism. You cannot rely only on great individualists like Ronaldinho. You need an idea, but the idea is no substitute for the likes of Ronaldinho". JR also took the Catholic Church as an example: "Our Church, the Christianity, sells a product that very few people have ever seen ... If an organization stands the test time you can probably learn something from it".

Convergència i Unió fa el ridícul al Parlament a través del seu portaveu, en insistir una vegada més que la vicepresidència de Carod és fraudulenta

Felip Puig, en la primera sessió en què Carod Rovira ha presentat els plans de la Vicepresidència del Govern, ha posat de manifest una vegada més el desconcert que viu la federació. Puig no ha parat d'insistir una vegada més en què el càrrec de Vicepresident és il.legal, i que per tant, això inhabilitat la feina del número dos del Govern. Quan els altres partits de l'oposició, Ciutadans i PP, criticaven legítimament les polítiques presentades per Carod, CiU continuava en el seu núvol de ressentiment. Tot això succeïa el dia que un dels polítics més brillants d'Unió, Daniel Ortiz, membre del comité de govern, presentava la seva dimissió. CiU viu en aquests moments pendent de l'almoïna que puguin deixar Rajoy o Zapatero en les properes eleccions al govern espanyol.

Segons Josep Maria Fradera, catedràtic de la Pompeu i visitant a Princeton, "la cultura catalana està podrida pel clientelisme i les subvencions"

En una entrevista publicada avui al diari econòmic Expansion (suplement Catalunya de l'edició impresa), l'historiador i co-autor del llibre "La Rectificació" posa també èmfasi en el rol que ha jugat TV3 durant el pujolisme, amb una programació "que s'ha caracteritzat pel seu biaix nacionalista sistemàtic". Fradera qüestiona l'estratègia que CiU i PSC han seguit en les últimes dues dècades, en què "s'han repartit el poder, les esferes d'influència", model que segons l'historiador "ha perjudicat la societat catalana". Finalment, Fradera creu que el preàmbul de l'Estatut és "pintoresc" i que reflecteix "el pitjor autisme català en relació al món que ens envolta".

Tom Sharpe: "I don't know anything about Spain. I am living in Catalonia"

One of the Spanish leading newspapers, El Mundo, publishes on the Sunday's magazine an interview with English satirical author Tom Sharpe. When the journalist asks Mr.Sharpe for his insights on the Spanish political arena, the answer (see above) leaves no room for the political correctness. Some paragraphs ahead, Tom Sharpe says former Spain's Prime Minister José María Aznar was a "stupid idiot". Talking about faith and religion, Sharpe goes "sharper": "I don't think that Christ was God's son, as a father who allows his son to be crucified, he is a pig". Sharpe, author of the Wilt series among other works, is currently living in Llafranc, Costa Brava, Catalonia.