Inevitablement entrem a l'hotel Catalunya amb el DVD de CiU a la mà. He esperat a visionar-lol tot per tenir-ne una opinió: una vegada més, fem ús del victimisme i el ressentiment per construir arguments. El DVD de CiU és un avenç en la mediatització d'una campanya i un retrocés monumental en l'argumentació de país. Un film que no reivindica l'excel.lència, sinó que incrementa el ressentiment. Recupera l'esperit del "ens han robat la cadira del govern", i per això sembla fet tant a mida de la FAES, amb un rerafons conspiratiu, en aquest cas, orquestrat per Montilla en comptes de Zapatero o Felipe. Molt malament: senyors Madí i Mas (que cada dia s'assemblen més inclús físicament), s'acaben de fer un autogol en un partit que guanyaven còmodament i en el qual només calia que juguessin al contratac. Queda algú amb fusta de polític en aquest país, que pugui pensar en positiu? Que sigui capaç de dibuixar el futur ... encara que el dibuix no sigui perfecte? Que s'atreveixi a innovar i a encarar els reptes? Tinc la il.lusió que realment hi hagi algú, encara que els que ara juguen només "fotin patades a l'adversari".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada