Mas no mata al pare i aprofundeix en el latent provincianisme de la cultureta.

Amb el què portem de campanya electoral ja n'hi hauria prou per dibuixar el resultat final. Sembla un partit amb el desenvolupament del joc ja pactat. Ningú no ataca a ningú. És clar, perquè tothom pot necessitar a l'altre per formar govern. Aquesta previsibilitat, a la qual fa al.lusió Mas de Xaxàs a La Vanguardia, és més decepcionant quan els candidats reprodueixen els tics que se'ls pressuposa, com aquell personatge parodiat que en la seva actuació real supera la ficció. Això és el què penso quan veig a "Ken" Artur Mas envoltat de la cosmopolita cultureta catalana, representada per personatges de profunda representativitat internacional de Catalunya com Núria Feliu i Lloll Bertran (amb tots els respectes eh? ... que la Lloll em feia riure quan era petit). Això demostra que Ken Mas no s'atreveix a matar al pare. I de fet, la seva Barbie personal, Helena Rakosnic, és reciclada i reintroduïda en el mercat de la cultureta, amb les seves joies "convergents" al més pur estil de la cafeteria Mauri de la Rambla Catalunya. A tot això, l'amic Ken, es despenja amb la soflama més anticatalana i antisobiranista (perquè és provinciana) que es pugui sentir en campanya, afirmant que Frankfurt (la fira) és "l'oportunitat d'or" per la cultura catalana, que podria permetre "situar en el món" la creació literària catalana, que és aquella escrita només en català. La matriu de la cultura catalana és aquella que s'expressa en català". Amb afirmacions com aquesta, Mas no només no mata al pare, sinó que a més mata al sobiranisme català, perquè exclou del projecte de país a milions de catalans que tenen una matriu lingüística (que no cultural) que no és la catalana.