Avui hem viscut una tarda vibrant. Per una banda, pendents de la roda de premsa de Carod a la seu d'Esquerra. Per una altra, el seguiment puntual de la punxada del Real Madrid davant del Celta de Vigo (1-2). Tot a la mateixa hora. Personalment, la roda de premsa de Carod ja no m'ha satisfet: ha tornat a abusar de l'egoisme per atribuir-se les negociacions, evitant comentaris sobre l'equip que ha fet possible els pactes. Aquesta és però una extraordinària oportunitat de vertebrar per primera vegada en la història de Catalunya un govern sobiranista no nacionalista. Sóc optimista de mena però pessimista en aquest cas. Em temo els exabruptes de la vessant xirucaire d'Esquerra, així com els atacs d'ego del que serà nou conseller primer. Montilla, gestor discret i representant del "somni català", és el personatge ideal per demostrar amb fets tangibles que la sobirania seria rendible per Catalunya. I en aquest punt Esquerra és fonamental, per donar aquest accent sobiranista. El tàndem Montilla-Puigcercós ha d'encarrilar el tren català en la via sobiranista i social. Com ja vaig apuntar en l'anterior blog "post in translation", Esquerra i PSC havien de coordinar campanyes per tal de no canibalitzar vot. Això, unit a la nefasta campanya de la dreta (CiU), ha fet possible l'esperança sobiranista. Sobre el sobiranisme no nacionalista en seguirem parlant en propers posts.
5.11.06
Ara toca governar
Avui hem viscut una tarda vibrant. Per una banda, pendents de la roda de premsa de Carod a la seu d'Esquerra. Per una altra, el seguiment puntual de la punxada del Real Madrid davant del Celta de Vigo (1-2). Tot a la mateixa hora. Personalment, la roda de premsa de Carod ja no m'ha satisfet: ha tornat a abusar de l'egoisme per atribuir-se les negociacions, evitant comentaris sobre l'equip que ha fet possible els pactes. Aquesta és però una extraordinària oportunitat de vertebrar per primera vegada en la història de Catalunya un govern sobiranista no nacionalista. Sóc optimista de mena però pessimista en aquest cas. Em temo els exabruptes de la vessant xirucaire d'Esquerra, així com els atacs d'ego del que serà nou conseller primer. Montilla, gestor discret i representant del "somni català", és el personatge ideal per demostrar amb fets tangibles que la sobirania seria rendible per Catalunya. I en aquest punt Esquerra és fonamental, per donar aquest accent sobiranista. El tàndem Montilla-Puigcercós ha d'encarrilar el tren català en la via sobiranista i social. Com ja vaig apuntar en l'anterior blog "post in translation", Esquerra i PSC havien de coordinar campanyes per tal de no canibalitzar vot. Això, unit a la nefasta campanya de la dreta (CiU), ha fet possible l'esperança sobiranista. Sobre el sobiranisme no nacionalista en seguirem parlant en propers posts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
En la línea del sobiranisme no nacionalista (o no de caire romàntic o Fitchtià) recomano el llibre "CAtalunya: de la identitat a la independència" de XAvier Rubert de Ventós, que segur que has llegit però que recomano als lectors del teu estrenat i interessant blog. LLibre: http://www.empuries.com/general.asp?id=5546
Publica un comentari a l'entrada