La societat catalana ha reproduït amb Ciutadans els mateixos tics que l'any 2003 amb la candidatura de Jan Laporta

El país pateix un escepticisme de canvi social qüasi patològic. Possiblement es tracti del dolor intens que produeix el canvi generacional. Va succeir fa tres anys i mig quan la candidatura de Joan Laporta era pràcticament descartada com a guanyadora de les eleccions a la presidència del Barça. El mateix dia de les eleccions va ser l'únic en què els mitjans de comunicació van donar crèdit a la possibilitat d'una victòria. I va ser a partir d'aquell moment quan es va posar èmfasi en la professionalitat de l'equip que va fer possible un canvi de mentalitat. Amb Ciutadans-Ciudadanos, salvant les distàncies, ha succeït un fenomen similar. Els mitjans de comunicació no han donat crèdit de la seva penetració social fins al mateix dia de les eleccions, quan de forma patètica alguns parlaven "d'extraordinària sorpresa". El "ninguneo" de "l'establishment" als actors que provoquen el canvi social és un símptoma preocupant del sector dels media i de la societat en general. Un sistema en què si no has estat membre del Círculo de Economía, empresari de la construcció o del turisme, o polític "de tota la vida" no et permet escalar socialment, és un sistema coix. Finalment però, tant l'èxit relatiu dels uns, els ciutadans, com l'èxit no tant relatiu dels altres, obre una porta a què la societat pugui pair en els propers anys la difusió del sobiranisme o independentisme no nacionalista.