Els ciutadans mostren amb ironia el seu desencís amb part de la classe política

Gràcies Ramon (Sangüesa) per la fotografia d'una botiga de queviures de Sarrià. És la millor manera de desdramatitzar el ja iconogràfic distanciament entre la classe política i la ciutadania, que alguns partits neonats han convertit en la capçalera del seu discurs. Cal preguntar-se a qui va adreçat el missatge. Si és per Zapatero, possiblement sigui per posar la pota en un dels epígrafs de la llei d'Igualtat de Gènere, en obligar a les empreses a reunir un mínim d'un 40% de dones en els seus consells, mesura profundament intervencionista. Si el missatge és per a Rajoy, possiblement sigui per deixar-se embaucar per les elits neocon del seu partit en seguir una guerra santa portada als carrers de les ciutats espanyoles i catalanes, en què les àguiles són tant nombroses com els escuts constitucionals. Si el missatge és global per la societat catalana, possiblement sigui per advertir a alguns dels seus líders d'opinió a ser menys intrusius amb el govern de les institucions privades que lideren el país, i per tenir més confiança amb la capacitat emprenedora d'una societat a qui li pesa excessivament una càrrega de responsabilitat moral sobre la història i la identitat.