Catalunya afronta la primera Setmana Santa de la història en què es parla del sobiranisme no nacionalista

Ho mencionava fa uns dies al programa Àgora l'economista i columnista de El Mundo Xavier Marcé: "Ara està de moda això de ser independentista però no nacionalista". Bé, no és que estigui de moda, senzillament la selecció natural de la política ens hi porta. És a dir, la solució abans que el problema. En els últims anys he pensat que les úniques opcions polítiques que valen la pena, que aporten un grau d'innovació ideològica i que permeten actualitzar el sentit de l'espai públic són dues: per una banda, el sobiranisme no nacionalista que defensa hotelcatalunya des del primer post d'aquest blog; per una altra, l'espanyolisme a la suïssa o a la canadenca, que implica la integració de la cultura catalana dins Espanya fins les últimes conseqüències. Els partits polítics tradicionals estan entrant en crisi, el seu model estructural i ideològic ha "embarrancat" i només l'eclosió de noves idees donarà aire a la gestió de la res publica. Sort de la xarxa i la intel.ligència distribuïda per alimentar el forat negre que ha generat la política postfranquista.