A RAC1, emissora del Grup Godó, critiquen Montilla per haver convertit totes les "s" en "s sonores" durant el debat d'investidura

En la línia del nacionalisme racista que de tant en tant aflora en la societat catalana, com també en l'espanyola o en la belga, el conductor del programa matinal de RAC1 ha comentat en una de les seccions del programa aquest gran pecat de Montilla. El més greu és que s'ha quedat tan ample. Sense més comentaris. Una vegada més, des d'Hotel Catalunya creiem que el nacionalisme racista és el principal enemic del sobiranisme. En la mateixa línia, Joan Oliver, director de la Fundació Catalunya Oberta, afirma en la seva columna al diari Avui, també del grup Godó, que "Montilla ha signat la defunció del catalanisme". Confondre el catalanisme amb el nacionalisme, gran error per part de l'ex directiu de TV3. És més catalanista el que lluita per Catalunya i els seus ciutadans o el que parla (si pot ser en una tertúlia, millor) del manteniment de la simbologia "sagrada"?

Preocupante falta de mujeres de referencia en la sociedad catalana, con capacidad de liderazgo en el plano político o empresarial

Mientras Hillary Clinton ganaba las elecciones al estado de Nueva York, Ségolène Royal hacía lo propio en las primarias de los socialistas franceses. En el mismo orden político, una nueva figura emerge como la nueva "dama de hierro" (con mucha mayor "finezza" que la anterior), Angela Merkel, que lidera sin aspavientos la "grosse koalition" alemana. En el plano empresarial y concretamente en España, figuras como Ana Patricia Botín, presidenta de Banesto y la mujer más influyente de Europa según Financial Times; Amparo Moraleda, presidenta de IBM para el sur de Europa, o Isabel Aguilera, presidenta de Google España, despuntan claramente en empresas con un gran perfil innovador. Y qué duda cabe que una de las figuras mejor valoradas del gobierno español es la vicepresidenta Mª Teresa Fdez. de la Vega. Todas estas mujeres, sin duda, son ejemplos de gran capacidad de liderazgo y de gestión. Sin embargo, me pregunto si no es un síntoma de falta de dinamismo de la sociedad catalana que aquí no surjan referentes, en lo político, lo social o lo económico, como está sucediendo en los países mencionados. Y todo esto sucede en un mundo en el que se ha demostrado (como dice Muhammad Yunus) que las mujeres son mucho mejor gestoras que los hombres.

Artur Mas ens deleita amb un festival de perles, entre elles que "el 1980 la democràcia a Catalunya era més forta i més neta"

En el primer Consell Nacional de CDC després de les eleccions, Artur Mas no ha parat de comprar números per ser el proper líder populista de l'esquerra mexicana o de la dreta veneçolana. Després del gest de desaprovació que va oferir el passat divendres a Ernest Benach, la cúpula convergent ens va seguir deleitant amb perles com que "quan guanyes no pots fer autocrítica" o "hem guanyat i no se'ns permet governar". Finalment, per si no n'hi havia prou, i seguint el fil d'aquesta mena d'autoritat moral que sorgeix del romanticisme i la irracionalitat, "Madelman" Mas va afirmar que "seguiré al peu del canó" perquè "tinc la confiança majoritària de la gent i l'autoritat moral per liderar Catalunya", amb una "guinda" final al més pur estil "frentista", afirmant que "ni Esquerra ni ningú aconseguirà intimidar-nos". Canvieu el nom de Mas pel de qualsevol líder conservador de la dreta llatinoamericana suportada per Estats Units als anys 70 i la fòrmula us resultarà familiar.

La Caixa i Vueling Airlines dónen un impuls a la transparència de l'enquilosat i opac model empresarial de Catalunya

Ahir va ser el dia en què dos empreses amb headquarters a Catalunya, tot i que amb tamanys i en sectors absoultament diferents, La Caixa i Vueling Airlines, van anunciar als mitjans de comunicació el seu compromís amb la transparència. La Caixa treurà a borsa la seva cartera industrial, que és la més important d'Espanya i una de les més importants d'Europa per valor de mercat (uns € 20,000 milions). Vueling Airlines col.loca a borsa el 42.6% del seu capital, després de la forta injecció que Apax Partners ha suposat per al seu creixement i posicionament en el mercat. Les dues decisions suposen un salt cuàntic en quant a la indepèndencia de gestió i la transparència. Estar a borsa significa rendir comptes. Fer visible i transparent la gestió. I naturalment, tenir més possibilitats de creixement. De forma anòmala, les grans empreses familiars catalanes tradicionalment han rebutjat ser a borsa, la qual cosa ha causat un dany terrible a la seva expansió internacional. Avui, només tres empreses amb seu operativa a Catalunya (Abertis, Gas Natural i Banc Sabadell) són a l'Íbex-35., i cap dels grans grups familiars hi són: els Carulla (Agrolimen); els Lara (Planeta); els Gallardo (Almirall); els Rubiralta (CH Werfen Life).

Felip Puig sitúa a CiU, por si había dudas, en la vía golpista "a la venezolana"

En unas espectaculares declaraciones del portavoz neoconvergente, éste ha afirmado que "s'ha demostrat que Artur Mas és el líder moral del país, i entenc que d'ara endavant i durant aquesta legislatura el podrem considerar l'altre president".

Los comentarios de Felip Puig confirman que el ala "neocon" de CiU todavía no ha aceptado los resultados de hace dos semanas. Y lo que les va a durar, teniendo en cuenta que sus paisanos morales (el PP español) han tardado como mínimo tres años en aceptar la derrota en las elecciones legislativas españolas. Los partidos que tratan de reinventar la democracia dando lecciones de moralidad a la ciudadanía, apropiándose del espacio público y poniendo en duda la propia ley, en este caso la del parlamentarismo, merecen la máxima reprobación, almenos desde "Hotel Catalunya". Sin duda, cualquier opción soberanista no nacionalista, que es la que sin tapujos defiende Hotel Cat, parte desde una concepción racional, fundamentada en la ley, orientada al bienestar de la ciudadanía, y nunca sostenida por una autoridad moral invisible y antiliberal que algunos desearían imponer.

Oriol Pujol Ferrussola sintetitza en un article el pensament romàntic de CiU, en el sentit irracional i classista del s.XIX

Un article que mostra el ple desconcert que es viu "a casa de l'amo" (o sigui, el "President" Pujol).

"... la gent busca alguna explicació al fet que les coses estiguin succeint com succeeixen. Una persona com José Montilla serà president de Catalunya, i fa sis mesos ni tan sols ho havia imaginat."

" .... I la càrrega d'il·lusió per vèncer el desencís és el senzill convenciment que el País hi és i la seva gent també, i que som moltíssims els que ens l'estimem de tot cor".

Article sencer a e-notícies

Alfredo Abián, director adjunto de "La Vanguardia", roza el golpismo mediático y acuña el concepto de "hackers de la política" asociado al tripartito

"El tripartito quiere destruir a CiU. La profecía es de Artur Mas y la pudieron leer ayer en este diario (La Vanguardia). Alguien podrá creer que la aseveración del líder nacionalista forma parte de los despechos de un mal ganador. Sin embargo, en esta Catalunya donde se abren paso los hackers de la política, no cabe excluir comportamientos primitivos excluyentes ni intentos de deportaciones mentales ... "

Leer artículo entero.

¿Y de la gauche divine no se puede aprovechar nada? "Eran demasiado vagos"

Afirma Valentí Puig avui en una entrevista a El País (pàg. 40 en paper). Valentí Puig, escriptor que s'ha caracteritzat sempre pel seu ull crític respecte a la societat catalana, és ara més explícit que mai. La seva resposta es produeix en el fil d'una conversa en què ell reinvindica el conservadurisme cultural, en el sentit d'aprofitar allò més interessant de generacions anteriors, sense deixar-se meravellar per la ruptura permanent. El seu concepte de la gauche divine reforça la batalla que viuen avui diferents nuclis culturals decadents. Sembla que ningú vol ser el primer en desaparèixer. Ara bé, el que diu en V.P. sobre la gauche divine és certament, una frase retòrica. Qui dubtaria de la seva laziness?

"Con ese estilo neocon que parece haber calado en CDC de la mano de los jóvenes de la guardia pretoriana, no irán a ninguna parte"

És el què afirma Xavier Bru de Sala avui a La Vanguardia. I això passa en un moment en què l'espai "neocon" s'encongeix, començant pel seu principal punt d'irradiació (Washington) i acabant en el seu principal punt d'escenificació (Açores). Pel que fa a aquest darrer, recordem que un dels protagonistes ja està retirat tot i que exerceix la seva influència des de l'atalaia ideològica de la FAES, Tony Blair està a punt de retirar-se i Bush està molt tocat després de quedar-se sense el control de les dues cambres americanes. Però a "l'oasi" català tot és diferent i els Madí, Pujolets, Puig, Mas & Co s'apunten a la corrent neocon. En l'estil, és clar, no pas en els continguts de la seva política. Encapçalaran Duran o Piqué un nou projecte centrista català?

La societat catalana ha reproduït amb Ciutadans els mateixos tics que l'any 2003 amb la candidatura de Jan Laporta

El país pateix un escepticisme de canvi social qüasi patològic. Possiblement es tracti del dolor intens que produeix el canvi generacional. Va succeir fa tres anys i mig quan la candidatura de Joan Laporta era pràcticament descartada com a guanyadora de les eleccions a la presidència del Barça. El mateix dia de les eleccions va ser l'únic en què els mitjans de comunicació van donar crèdit a la possibilitat d'una victòria. I va ser a partir d'aquell moment quan es va posar èmfasi en la professionalitat de l'equip que va fer possible un canvi de mentalitat. Amb Ciutadans-Ciudadanos, salvant les distàncies, ha succeït un fenomen similar. Els mitjans de comunicació no han donat crèdit de la seva penetració social fins al mateix dia de les eleccions, quan de forma patètica alguns parlaven "d'extraordinària sorpresa". El "ninguneo" de "l'establishment" als actors que provoquen el canvi social és un símptoma preocupant del sector dels media i de la societat en general. Un sistema en què si no has estat membre del Círculo de Economía, empresari de la construcció o del turisme, o polític "de tota la vida" no et permet escalar socialment, és un sistema coix. Finalment però, tant l'èxit relatiu dels uns, els ciutadans, com l'èxit no tant relatiu dels altres, obre una porta a què la societat pugui pair en els propers anys la difusió del sobiranisme o independentisme no nacionalista.